L'inici de totes les coses

Temps enrera, massa enrera com per a ésser recordat, L'home va adquirir consciència de les coses, i s'en va apropiar. Primer, fa possar noms a objectes que li eren més cuotidians... Arbre, Cel, terra, foc... i poc a poc, va anar apropiant-se de les minúcies més detallistes, fins que finalment va imposar un nom a totes les coses.

Més endavant, l'home va voler dividir la terra; creant les tribus, els territoris, els regnats... però amb aquesta divisió la Terra es va enfadar, i varen venir les guerres, les lluites i les batalles; la mort i la fam...

Poc abans, l'home va voler dividir el temps, creant els dies... les estacions, els minuts, les hores, els segons... i el temps es va enfadar. Així, aquest va maleri a l'home, i va atorgar un "temps" per a totes les coses.

Ara, tots estem lligats a un moment, a un temps. A un inici i a un final.

Jo, soc un dels pocs supervivents directes d'aquella maledicció, condemnat a viure per sempre, sense un temps definit. Esperant cada dia que m'arribi l'hora , pero vivint amb l'angoixa de no saber mai quan arribarà.

Finalment, l'home va voler dividir els cels... però no va poguer.