l'hotel embruixat

Avui amb la meva família hem anat de viatge cap a ..... ai no sé on és ..... diria que..... no sé però el que sé és que estem sobre el mar ( anem en avió per si no us havíeu adonat), bueno la cosa és que per mala sort ha hagut de venir la meva germana amb el seu “novio” en Pol i ell m’està tot el dia molestant i em diu tot de coses com: ai que mona la nena, que vols petita o simplement em fa lo que fan els avis, (si home allò de la galta mentre diuen: ai que mono el meu nen)...... Bueno deixem de banda els avis i en Pol i la meva germana Joana. Jo em dic Mireia i tinc 10 anys...... oh! que veig .......una illa... suposo, però és molt grossa i tenebrosa “Quina por”.
L’avió ja ha aterrat i nosaltres hem baixat i ara estem en un taxi que no sé cap on ens porta.... diria que...... Ah! en un hotel, però ...... aquestes instal•lacions no són com la de les fotos que em van ensenyar els pares i la Joana (aquest dia no hi era en Pol). Bueno ho preguntaré a la mare:
- -Mare, com és que les instal•lacions no són com les de les fotos que em vàreu ensenyar????
- -Ai, no ho se pas però diria que.......
- -jo si que ho se – la va tallar la Joana- és perquè les fotos eren de fa 10 anys. Per que ho preguntes... que tens por?????
- -jo??? si home!! – li vaig dir fent-me la valenta.
Ja hem arribat a l’hotel i ens han donat les habitacions 665 i 666 a la 665 hi dormiran els pares i a la 666 jo i aquells dos que no se pas on s’han posat. Però Bueno, com que he demanat una clau de recanvi per mi....... no he de patir per que no pugui entrar a la meva habitació .
Ja hem arribat a la (planta) Bueno cruïlla “més ben dit” dels 300,400,500 i 600. Nosaltres hem agafat la dels 600 i hem anat fins a les habitacions. Quan ja arribem jo m’he trobat a terra- just al cantó de les escales de emergència una sabata de la Joana i una altre de’n Pol però no m’he preocupat i les he deixat allà-. Quan he arribat a la meva habitació me n’he adonat que la porta era oberta i no he hagut de agafar la clau. M’he posat a llegir sobre el meu llit fins que han arribat aquells dos super esgotats i suats. Jo el hi he preguntat per que estaven d’aquella manera ells m’han contestat:
- Hi tu que creus que ens ha passat no ho veus que em estat fent exercici pujant per les escales???
Abans de contestar-los els hi he mirat els peus i me n’he adonat que no nomes els ni faltava un sabata que els hi faltaven les dues de sabates com que no sabia que contestar-los ni que dir-los els hi he preguntat:
- Com és que aneu descalços????
- Es veritat anem descalços on ens devem haver deixat les sabates. –es diuen- bueno ens en posem unes altres i ja està.
Quan han acabat de dir-ho han entrat els pares i ens han dit que havíem de anar a sopar i que les maletes ens les desfaria el grum. Jo com que no me’n fiava del noi dels encàrrecs (el grun o algú així).la maleta l’he desfeta jo i les coses personals las he guardat al calaix amb clau però quan ho endreçava e vist un “home-monstre”(que passa s’assembla al Frankenstein) i m’ha dit amb una veu molt greu: “ a les 12h no obris els ulls encara que t’ho diguin o no et moguis per que si no desapareixeràs i els monstres set menjaran igual com m’han fet amí. Ah me’n descuidava aquestes sebastes - m’ha dit ensenyant-me 2 parells- oi que son de la teva germana i aquell noi??? “ jo li vaig contestar em veu tremolosa que si i li vaig preguntar el perquè de tot això . ell em va contestar:” petita no se si ho saps la història de l’habitació 666 però es diu que es l’habitació del diable per que............ merda s’està fent tard i as de menjar- em va dir quan va acabar de parlar i em va portar fins el menjador .
Mentre menjàvem ningú deia res però a en Pol se li va acudir dir-me que aquesta nit vindria el diable per que el 666 es el numero del diable(ho ha dit tot em aquella veu tan rara i pensant-se que m’espantaria però no ha passat i a agut de callar.).
Ja hem acabat de sopar i ens n’hem anat a l’habitació hem entrat i en franki (que passa no m’ha dit com es deia)sortia i m’ha mirat dient-me: a les 12h vigila..
Ja són les 10 del matí hora de llevar-me. Però què?????????? On son aquells dos ?? que ja han marxat?? No! Impossible. (paraules den franki.)