:)HAMKIN:)

Avui com tots els divendres me’n vaig cap a música però avui no sé que em passa que tinc un petit pressentiment que no veuré mai mes els meus amics i amigues de l’escola, ni els meus profes, ni... però què, perquè no sona el timbre d’una maleïda vegada? que coi deu fer el meu profe de castellà amb una mà alçada amb el puny tancat? (com la meva profe quan vol que callem o parem de cantar) si ja estem callats, ja que ara estem fent un examen potser... no potser el meu profe... no ell no... Bueno li donc l’examen i ja podré marxar que ....FAIG 10 min tard!.
 tingui aquí el te - li he dit mentre li donava - ja puc sortir, no???
 senyoreta, encara no surti si-us-plau que encara no ha sonat la campana com ha pogut veure.
odio, que parli a tots els seus alumnes de vostè
 però si... perdoni, però em podria dir que fa amb la ma aixecada com si ens fes callar?
 Perdoni- em va dir amb un to burleta i apropant-se a mi sense baixar la ma- a vostè no li importa. vagi-sen abans que no li baixi la nota del examen
 Ah i si pot ser no es posi en els assumptes de les altres persones.
Me’n he anat de l’aula mentre mirava el profe de reüll i he vist que baixava la ma i la sirena tocava. També he vist que agafava un llibre força gruixut i gros que hi deia unes coses rares però que jo no entenia i que estava amb un idioma estrany.
Al sortir he vist que la meva bici me l’havien robada i per mala sort he hagut de passar al pla B: Trucar a mon pare que em vingui a buscar però quan he agafat el mòbil me’n he adonat que la línia estava tallada, he hagut de anar corrents fins a casa den Pau i la Irina (dos germans bessons que viuen a 200m de l’insti i que són molt amables) quan hi he arribat la seva mare estava al pati fent la bugada i li he demanat si em podrien deixar un mitjà de transport i que demà ja els hi tornaria. Ella m’ha dit que sí i m’ha guiat fins el garatge, on en Pau estava jugant amb l’skate. Jo l’he saludat i ell com tots els nens m’ha preguntat que hi feia allà i quan l’hi he dit, ell m’ha ensenyat tot el que em podria deixar: la seva bici, el patinet o els seus rollers vells que no s’havia si em podrien anar bé però que si m’hi anaven me’ls podria quedar com bons amics que som. Li he donat les gràcies i me’ls he emprovat. Com que m’anaven bé me’ls he quedat.
En sortir de casa seva me topat amb la Irina que m’ha mirat amb una cara de pocs amics.


He anat super ràpid fins a l’escola de música, on allà m’he trobat que tots els nens i nenes ja sortien i se n’anaven cap a casa. Jo he anat a parlar amb la meva profe i li he dit el perquè de la meva falta d’assistència i ella m’ha dit que no passava res i que si algun dia tornava a passar no calia que hi anés per dir-li. He sortit de l’escola i he vist que l’Igor m’estava esperant a la sortida com tots els dies ja que som veïns i molt bons amics de tota la vida, l’he saludat i m’he assegut al banc i m’he començat a treure els rollers ell m’atura i em pregunta
 Per què te’ls treus??
 doncs perquè tu no en portes i....- em talla dient.
 jo sí que en porto – m’ho digué assenyalant-me els seus
 ah no te’ls havia vist quan entrava
 Es que jo no els portava posats, me’ls he posat mentre tu estaves parlant. AH com és que has trigat tant??- em pregunta mentre s’aixeca del banc
 Dons és perquè el teu pare no em deixava sortir fins que la sirena toqués.
 Encara fa el mateix de sempre, no?-em diu rient per sota el nas.
 si es clar i a sobre m’ha de tractar de vostè- li ho dic tot vergonyosa- Una cosa.
 sí?-em pregunta una mica estranyat
 com és que el teu pare estava com l’Ania?
 de quina manera ? molt content ?-em diu mig burleta
 no home, com si ens fes callar i com és que té un llibre molt rar?
 no ho se... mira ja hem arribat- em diu assenyalant-me les nostres cases
 si ja ho he vist però em podries dir que coi feia el teu pare?– però justament quan acabava de dir això arribem al portal de casa
 Bueno ja en parlarem mes tard d’això d’acord?
 Bueno d’acord, adéu- li he dit mentre agafava les claus de casa i obria la porta
 adéu –m’ha respost quan jo ja havia entrat a casa.
Quan he entrat a casa, la meva iaia m’estava esperant, espantada o enfadada però l’he notat una mica diferent era com si el pressentiment del matí, ara sigués més fort.
Ella m’ha donat el berenar i m’ha fet anar a les golfes, cosa que en ell m’ha sigut molt estrany, ja que des de petita m’havien dit que les golfes estan molt empolsegades i que hi havia moltes rates i “OH quina pota tan grossa que s’amaga darrera la porta tan lletja i trencada de les golfes” mentre pensava això, de cop la meva iaia ha començat a dir unes paraules molt rares que jo no sé com n’entenia unes quantes.
Hem pujat per unes escales de cargol que ens duien a les golfes, he arribat a dalt i la iaia m’ha dit que allò eren les golfes de casa però que no era allà a on anàvem i m’ha ensenyat un armari el qual estava tapat amb un gran llençol blanc. Ella l’ha tret i he vist l’enorme i bonic armari. Era d’uns colors molt apagats, ella l’ha obert mentre el mirava, jo em pensava que l’obria per agafar unes jaquetes ja que allà hi feia fred, però no. Ella m’hi ha fet entrar (cosa que no he entès perquè en un armari no és que s’hi hagi d’entrar a no ser que) OOH però que és això, és com una mena d’habitació dintre d’un armari (com les cròniques de Nàrnia però amb habitació) aquella habitació era grossa plena de colors vius, un sofà, una tele i unes ampolletes de totes mides i de tots colors. També un intèrfon o una cosa semblant, molts i molts llibres de tots colors, mides i temes. També hi ha molts animals: des de gats a serps, de conillets d’índies a fures...la iaia estava preparant un te o una altra cosa que jo no sabia que era. De sobte, s’ha m’ha apropat una de les fures i ha començat a dir coses molt estranyes. Era com si em digués alguna cosa mentre un dels molts conillets s’hi ha apropat i l’hi ha dit alguna cosa a l’orella, però ha fet que la fura canviés de cara i m’ha dit provant de parlar amb català:
 ZEN ZINJUDA AWI SO JOC SINSI I KELLA SES DINDI- m’ha dit assenyalant el conillet- RASSA, RASSA, PE AO RET YAREM WE PA WE YU EFS BOM NOKALTERS TUA MÀGÀ (ben vinguda aquí jo sóc SINSI i ella és DINDI- Passa, passa, que no et farem res perquè tu ets com nosaltres una maga)
 SINSI ambaye kusimamishwa kuzungumza na mjukuu wangu?-li ha dit la meva iaia molt enfadada (SINSI qui t’ha donat permís per parlar amb la meva néta?)
 pole lady lakini yeye inaonekana hivyo kuna uhakika wa- li ha contestat en SINSI a la iaia però tot això sense entendre (perdoni senyora, no ho volia fer)
 Mimi aliiambia mwanamke mimi kwamba yeye kuongea nasi tafadhali kusamehe- li ha dit DINDI a la iaia (senyora em podria perdonar a mí també perquè jo sóc qui li ha dit que li parlés)
 Mimi si kutaja kitu chochote kwa sababu alitaka kusema mambo ambayo yeye hajuilakini wakati mwingine kuuliza mimi kwanza na kisha ami yake wanasema sasa nakuacha kuzungumza hivyo hatuelewi wavu wangu na kukamata baadhi ya maskini .-ha dit la iaia a tots dos animalons (us perdono però no ho torneu a fer mai més sense el meu permís i a més a més podríem parar de parlar així que la pobre no ens entén i encara agafarà alguna cosa)
 na sasa basi ngome yako pasipo manung'uniko (ah i torneu de seguida a les vostres gàbies)
La iaia se m’apropa i em dóna una mena de collaret on hi ha unes quantes coses gravades i s’assembla al que ella també té mentre me’l dóna DINDI i SINSI entren a les seves gàbies. Ella m’explica el perquè del meu pressentiment i de cop sona el meu mòbil. La iaia me’l deixa agafar mentre ella va fent la seva en aquella habitació, quan agafo el mòbil veig que és l’Igor qui em truca cosa molt estranya perquè sempre que vol alguna cosa me la demana personalment, li agafo i em diu que el seu pare està cremant l’insti i que ell sol no s’hi pot enfrontar i que necessita una maga tan bona com jo i que si pot ser que la meva iaia no hi vagi quan m’ha acabat de dir això. He sentit com la gent cridava i plorava, he penjat i li he dit a la iaia si em podria fer una iniciació de la màgia ràpid, però ella m’ha dit que si m’havia d’iniciar ho havia de fer amb molt de temps, però que tot el que necessitava era el vestit i la capa, que ella em donava un conjunt de color vermell fosc amb unes vores de colors ben vius també m’ha fet posar el collaret i uns braçalets que es veu que porten bona sort.
Quan he baixat de les golfes m’he trobat els meus pares que m’han donat una ampolleta on i deia wale walio katika eprenents haja (els aprenents en necessiteu) no sé com, això ho he entès, i m’he l’he begut, ells m’han donat una bandolera que n’hi havia 3 més i uns altres pots. He marxat de casa i he agafat els patins i he començat a anar fins l’insti. Quan hi era a prop he notat la màgia que ell feia servir. De cop, alguna cosa m’ha agafat per sorpresa i m’ha fet prendre una pastilla. Després he vist que m’agafava de la bandolera un dels pots i que se’l bevia. Quan la pastilla m’ha fet efecte, he vist que aquella persona era l’Igor i hem anat tots dos fins allà, on era el seu pare. Hi hem començat a barallar-nos mentre l’Igor provava d’apagar el foc. Quan el seu pare se’n ha adonat ha provat de tirar-li un encanteri, però de sobte, no sé com, m’ha sortit una màgia molt poderosa i he fet que el meu profe caigués al terra i que quedés inconscient. L’Igor i jo hem apagat el foc i hem anat a veure com estava, però quan hi hem arribat, el seu pare ja s’havia aixecat i ens ha intentat tirar un encanteri, però entre tots dos hem aconseguit fer un escut molt potent i finalment hem pogut treure-li la màgia al seu pare.
La màgia dolenta que havíem tret no sabíem on guardar-la i jo he mirat a la bandolera i per sort hi havia un pot gros i que tota aquella màgia hi cabia quan ja l’havíem guardat. El pare de l’Igor ha caigut a terra i nosaltres ens hem espantat. me n’he adonat que l’Igor també tenia un d’aquells collarets.
hem anat parlant fins a casa nostre amb en Jouli, carregat sobre una cosa que no sé que era perquè era com un gos i com un llit, però no m’he hagut d’estranyar, ja que en el món que vivim hi ha coses molt estranyes.
Quan per fi hem arribat a casa, la meva iaia m’estava esperant amb els avis de l’Igor. Les dues famílies son molt amigues i sempre ho seran perque som veïns a la terra i veïns a Hamkin (el nostre planeta vertader).
Les dues iaies el que han fet ha sigut treure-li tot el que podria haver estat estudiant d’amagat sobre la màgia negra/fosca i també li han acabat de treure tota la màgia que li quedava. En acabar de fer això en Jouli s’ha trobat molt malament i l’hem hagut de portar al metge. Quan ha sortit del metge ens han dit que havia de dormir tota aquesta nit i si podia ser que no fes res demà.
Després de tot això que ha passat jo i l’Igor anàvem per posar-nos a fer els deures per dilluns ja que en teníem molts i també teníem exàmens i totes aquestes tonteries de l’insti, però les nostres iaies no ens han deixat i ens han fet agafar tot el que necessitaríem per estar-hi un mes (dos dies per nosaltres) per marxar cap a Hamkin.