L'home i la lluna, a sis veus

1-Avui a l'alba, uns mariners han trobat surant vora la platja el cos inert d'un noi. Es desconeix el que ha passat, però podria haver caigut al mar per accident. Les autoritats intentaran trobar respostes a aquest enigma.

"L'Avui" 24 de juliol del 2005

2- Fa dos anys va arribar al poble, segons sembla per treballar de pescardor, provinent del nord, en un tren que feia la ruta des del poble fins a la vall de Núria. De seguida es va instalar en aquella petita casa amb que hi ha prop de la platja.

3- Només arribar, va posar-se a muntar un petit telescopi que guardava dins de la maleta desplegat, i el va portar dalt de la teulada. També va colocar al balcó un petit matalàs, amb uns llençols molt fins i una tauleta plegable amb l'esperança de que allà estaria cómode.

2- Però era com si no visqués al nostre poble, perquè no es feia amb la gent, l'esquivava. Es llevava molt d'hora als matins i marxava amb una barqueta a pescar. Quan tornava es tancava a casa, i a la nit, quan tothom ja havia arribat de treballar i es posava a dormir...

4- Aquell home era d'alló més estrany i molt intractable, ja que tenia molt mala baba. Penso que potser era degut a que no dormia mai: sempre feia unes ulleres impresionants i treballava amb desgana, com si no tingués prou forces per fer-ho. A més, durant tota la tarda se sentien sorolls extranys que venien de casa seva, vés a saber que debia fer-hi allà dins...

2-... pujava dalt de la teulada i mirava amb ulls plorosos la lluna que brillava dalt del cel i intentava amb totes les seves forces arribar-hi. Ho intentava cada nit....

5- Vaig veure moltes vegades què feia a les tardes, tancat a casa seva. Construïa una mena de màquina, com unes ales extranyes, per poder volar i arribar vés a saber on. Utilitzava tota mena de materials i cada dia inventava alguna cosa nova que algun dia li permetés aconseguir alló que més desitjava.

2- ...imagint-se que algun dia crearia alguna màquina capaç de portar-lo fins a la lluna, capaç de permetre-li cumplir el seu somni.
Fins que un dia, els sorolls de mitja tarda es van deixar de sentir i aquell home misteriós ja no pujava dalt de la teulada a observar la lluna. La gent del poble es va estranyar molt i quan ja feia cinc dies que ningú el veia van decidir entrar a la caseta per comprovar que no li hagués passat res.
Quan va entrar, l'únic que van trobar a la que havia estat casa seva durant dos anys, va ser el seu telescopi i una nota que deia:

6- " Vaig esperar durant anys que aquella dama brillant de dalt del cel em vingués a buscar, però sempre es quedava quieta, com si estigués atrapada entre els estels. Vaig decidir que si ella no venia, seria jo qui la salvaria de la soledat de l'espai, però no vaig poder arribar mai a la seva casa de l'aire.
Ahir, mentre l'observava per enèsima vegada, em vaig fixar en el mar, i de cop i volta ho vaig entendre tot: si no puc arribar a la lluna que viu dalt de tot d'aquest cel estrellat, arribaré a la que viu a les profunditats del mar, aquesta que cada nit puja a la superfície i es refleteix en l'aigua. Baixaré fins on dorms, estimada..."

1- Ha pogut ser identificat el cadàver que va aparèixer a la platja. Es tracta de Jordi Andreu, pescador del nostre poble que va venir de molt lluny, buscant alguna cosa, que esperem i desitgem que hagi trobat.
L'autòpsia practicada pels metges de l'hospital comarcal, han determinat que va morir per immersió.

"L'Avui" 26 de juliol del 2005.