Aquella nit, mentre sortia el sol

Miro fotografíes velles, plenes de cares antigues que potser no tornaran mai, plenes de somriures alegres que ara ja s'han esborrat...

I de cop, per sorpresa, apareixen records que tenia ben guardats en un racó del meu cap, o del meu cor, no ho sé ben bé.
Hi apareixen tots ells, les mateixes persones de la fotografia, persones amb qui vaig compartir els moments més feliços de la meva vida. Ostres! Ja no m'havia oblidat d'aquesta... es una foto preciosa d‘una excursió que vam fer en una muntanya, molt a prop del mar...

Prop del mar, aquella nit d'estiu a la muntanya, no aconsegueixo recordar-me'n...
Veig la teva cara difuminada mirant cap a les estrelles, sento la calor que feia, l'olor que es respirava, els sorolls que se sentien... però he oblidat el que va passar.

Em veig a mi, estirada al teu costat, dormint plàcidament, i a tu, despertant-me dolçament perquè ja és hora de marxar. Noto la teva pell fregant la meva cara, per dir-me bon dia, noto la tensió agradable d'aquella situació, noto la teva i la meva respiració intercalades i... sento aquell petó.
Em vas fer un petó? No ho puc recordar... però tampoc aconsegueixo oblidar-ho del tot., no podré mai suposo.

A vegades penso què passaria si fés el que vull, si desenterrés el que va passar aquella nit, aquella nit mentre sortia el sol. Però no pot ser... he de continuar endevant, no em puc estancar al passat.
Guardaré la fotografia, la imatge d'un record que he esborrat, per si mai em canso d'oblidar.

Miro fotografíes velles, plenes de cares antigues que potser no tornaran mai, plenes de somriures alegres que ara ja s'han esborrat...

Qualsevol nit pot sortir el sol