L'HOME DEL TREN

Ginés era de Granada, d’un poble de Granada. Quan va fer els 17 va decidir marxar, anar-se a treballar a Barcelona, i amb el seu amic Damián, van agafar el primer que pasava amb direcció Barcelona. Com havien estalviat algunes pessetes, van pagar el seu bitllet fis a on van poder, Valencia. Van arribar a Valencia i van començar a tremolar de por, no sabien què fer. Un home assegut davant seu observava l’escena amb una petit somriure. Al final va intervenir, ‘Escolteu, si necessiteu diners, jo us pago el viatge fins a Barcelona’ , No no, de cap manera’ van dir a cor; ‘No us regalo els diners teniu que tornar-me el préstec quan sigueu a Barcelona treballlant, d’aquí dos mesos, esteu d’acord?’ Remugant, van acceptar. Va escriure en un paper la direcció on havien d’anar quan tinguessin els diners i el seu nom. Al arribar a Barcelona de seguida van trobar un treball, i al mes ja tenien estalviada la quantitat deguda. I van quedar un diumenge i van a anar a la direcció, però era estrany...l’edifici massa gran, la Guardia Civil al carrer, a la porta...: ‘Perdone señor Guardia buscamos esta dirección’ I el señor Guardia els va dir, sí es esta, Entensa, 155, La Carcel Modelo de Barcelona, circule coño circule’. I mai més van trobar a l’home del tren.