L’heroïna, el dolent i la víctima

Un relat de: Berta Casas i Sorribes
L’heroïna

Insereixo la clau i em colo a casa del meu ex. Em dirigeixo a la seva habitació, no deu ventilar, la fortor ranci-dolça de la colònia Floït està a punt de fer-me rebentar la pituïtària.
This girl is on fire! This girl is on fire! She's walking on fire! This girl is on fire! She's just a girl and she's on fire! La veu de l’Alicia Keys no para de ressonar-me dins del cap des d’ahir a la tarda, quan vaig prendre la ferma decisió d’actuar per donar-lo pel sac.
On collons deu desar la clau de la caixa forta aquest cony de capsigrany? Deu ser per aquí... a veure?
Algú furga el pany de la porta d’entrada. Sento veus, és ell i una dona, s’acosten a l'habilitació. Merda! Ràpid! cap a l’armari!
No m’hauria d’haver fet els pits de silicona tan grans... si respiro fondo segur que faig perdre el contacte entre l’imant i la petita peça metàl·lica de les portes; les faré obrir i, com per art de màgia i fantasia infantil, apareixeré jo com un "jack in the box".
A veure... potser si enganxo l’ull a la ranura que queda entre totes dues portes, els puc veure... Guaita’l! Que mal parit! Em va jurar que no m’enganyava amb la podòloga! Ara, a sobre, em tocarà fer de voyeur.
Em costa sentir què diuen. Ell l’agafa pel coll. Sessió de sexe sado? No em sobta gens, de vegades era tan agressiu i tan poc sensible... El que em costa de creure és que a aquesta noia tan delicada sigui aficionada a aquestes tendències. Li gira un revés, ella gemega i intenta tornar-s’hi. No sembla pas que ella gaudeixi de l’experiència. Forcegen. Vols dir que no l’està agredint? Això no ho puc permetre, què s’ha cregut aquest paio?
Disposo de poc marge de moviment, només puc moure els braços en abducció i acabo quedant en forma de crucifix. A les palpentes i entre la roba, intento trobar alguna cosa consistent. Amb la mà dreta només he aconseguit fer-me amb una cosa voluminosa i lleugera, sembla un matalàs de platja i amb l’esquerra amb un penjador d’aquells de filferro que donen a les tintoreries. Agafo fermament les meves dues armes letals, talment com si d’elles depengués la meva vida; m’omplo els pulmons i, d’un cop sec de silicona, obro les portes de l’armari. M’adono que l’objecte de la mà dreta resulta ser una nina inflable, llenço al terra el penjador, perquè no serveix per a res; em col·loco la Hannah Harper davant meu i placo el meu ex. El faig caure; jo m’aixeco i li etzibo una puntada de peu als collons. Voy a vengarme de ese marica, voy a llenarle el cuello de polvos pica pica... Sufre mamòn... Agafo la mà de la podòloga, apretem a córrer totes dues i sortim. Baixem els tres pisos a peu i arribem al carrer.
A fora ens esperen en Mel Gibson i en Danny Glober.


El dolent

Insereixo la clau al pany i obro la porta de casa. Faig passar el meu conillet amb cames davant. Li miro el cul... But tonight I'm fucking you oh you know that tonight I'm fucking you, la veu de l’Enrique Iglesias clavada dins el cap, em comença a posar a to. Vaig més calent que un misto, li arrencaria la roba a aquesta porca. Poso la meva mà en l’espai curvat que hi ha entre la cintura i el cul, la dirigeixo, travessem el passadís, passem per davant la cuina; encara se sent la pudor de les sardines que vaig coure a les brases elèctriques abans d’ahir; potser hauria de ventilar més sovint. M’estic pixant. La convido a seure a la butaca de la saleta i faig una parada tècnica al lavabo; em situo davant del vàter, però l'erecció no em permet fer pipí dret. M’assec a la tassa i, quan m’aixeco, un parell de gotes cauen, inevitablement, damunt la moqueta de color granat que recobreix tot el terra; reconforto el membre dins els calçotets i m’apujo els pantalons. Em situo davant de la pica i em miro al mirall; inspecciono que no hi hagi cap moc rebel que tregui el nas pel nariu. Em tiro colònia Floïd a la mà i me l’escampo pel coll, introdueixo la mà als pantalons i me l’acabo d’eixugar amb els calçotets; així la tindràs perfumada, nena. Surto.
Ara li poso la mà al cul i la dirigeixo cap al fons del passadís, obro la porta de l'habilitació. Et penso follar fins a quedar sec. Drets al peu del llit, l’agafo pels malucs i l’acosto cap a mi. Per què et resisteixes? Vols jugar? Vine aquí meuca! No deixa que me l'acosti.

–Et deixo, s’ha acabat, no vull estar més amb tu, aquesta relació no em satisfà ni com a persona ni com a dona.

Com? Si tu ets meva i sense mi no ets res, desgraciada! Li agafo el coll amb una mà i amb l’altra li clavo un bolet; què s’ha cregut? Deixar-me? Ella a mi? Sense el meu consentiment? De cop, per la meva dreta, sento un soroll sec, seguit d’un soroll que em recorda la pell mullada fregant un matalàs de platja. La Hannah Harper s’acosta a mi a gran velocitat per col·lisionar contra el meu cos. Caic. Benvinguts al llarg viatge! Benvinguts al llarg viatge! Què? La Regina? Què hi fa aquí? Porta les Dr. Marteen amb puntera de ferro... No! Però ja és massa tard. El meu gran míssil passa a mida cacauet, em cargolo de dolor.
Renoi quina hòstia que m’ha etzivat questa meuca! Ara veuràs! Intento aixecar-me, però no puc. Creuen la porta i se’n van. Quan recupero el sentit miro per la finestra.
A fora es reuneixen amb en Mel Gibson i en Danny Glober.




La vìctima

Obre la porta del seu pis i em deixa passar. , n la la la ri lo la... Gran Jacques Higelin, tant de bo tots els homes tinguessin la mateixa sensibilitat que les seves cançons.
Mare meva! no sé pas com es prendrà que el deixi. Em fa por la seva reacció, és tan violent de vegades... El dia que va trencar el mirall amb un cop de puny, perquè jo havia anat a prendre un cafè amb el meu company de feina; o el dia que volia pegar aquella pobra noia que li va vessar cervesa al damunt sense voler a La Paloma... Potser hauria estat millor dir-li-ho quan érem al restaurant dinant, com a mínim hi hauria hagut testimonis.
Em posa la mà a l’esquena, massa avall, pel meu gust, em fa sentir com un objecte. Caminem pel passadís i em fa seure a la butaca tapissada amb pana de color verd fosc que fa pudor d’orgia, que hi ha a la saleta. Es tanca al lavabo, ara podria marxar sense donar explicacions. Hesito. Em sento incòmode. M’acompanya el tic-tac d’un rellotge de pèndol llunyà, segurament d’algun veí. M’aferro al dit "cor" de la mà dreta i començo a rosegar-me l’ungla. Descàrregues d’adrenalina em punyen la boca de l’estòmac i m’acceleren el pols. Estic espantada. Coratge Guadalupe, coratge. Remeno dins la bossa, agafo un Vàlium que tinc guardat dins una capseta vella de pastilles Juanola i me la prenc a pèl, sense aigua. Li ho diré sec i ras que no vull estar més amb ell; li tinc por, em desqualifica davant de tothom, em creu seva, em diu què puc fer i què no puc fer, sóc tan infeliç al seu costat...
Surt del lavabo, m’aixeco. Li ho dic ara. No puc. Em posa la mà al cul i continuem caminant fins a la seva habitació. Drets al peu del llit, m’agafa pels malucs i m’acosta cap a ell. No vull sentir el teu cos contra el meu! Em fas fàstic! Ara és el moment.

–Et deixo, s’ha acabat, no vull estar més amb tu, aquesta relació no em satisfà ni com a persona ni com a dona.

Em mira perplex, no diu res i, acte seguit m’agafa pel coll, no puc articular cap so, em clava els dits. Em fas mal, fill de puta, deixa’m! Malo, malo, malo eres, no se daña a quién se quiere, no! Cada vegada m’apreta més. M’etziva un fort revés amb l’altra mà, que em gira la cara cap a la meva esquerra, moment en el qual em sembla veure una nina inflable corrent cap a nosaltres. I need a hero, I’m holding on for a hero ‘til the end of the night, he’s gotta be strong and he’s gotta be fast and he’s gotta be fresh from the fight; m’ha picat tan fort que pateixo al·lucinacions. La mà d’en Borja es desenganxa del meu coll amb una forta estrebada. Hi veig clar. No era una nina inflable, era la Regina; clar que, amb els pits de silicona que es va posar, deu tenir les mateixes proporcions de plàstic que una nina inflable. Vaig per posar-me la mà allà on hi havia hagut la d’en Borja exprement-me l’oxigen, però d’una revolada la meva heroïna me l’agafa i m’estira cap a fora. Baixem els tres pisos a peu i arribem al carrer.
A fora ens esperen en Mel Gibson i en Danny Glober.

Comentaris

  • Tres en un[Ofensiu]
    kefas | 15-09-2019


    Una trinitat que passa com una exhalació. Amb pinzellades de català antic per fer-ho més nostrat en haver passat de la llibertat al freedom. En Chandler diria "molt bé petita, però guarda't els bastons per quan sigui més necessari"

  • HUMOR I CRÍTICA[Ofensiu]
    sndiaty | 10-09-2019 | Valoració: 9


    Un relat original,dinàmic i crític. A mi personalment m'ha encantat. Continua així!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Berta Casas i Sorribes

2 Relats

2 Comentaris

76 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00