L'hereu

L'Hereu és una persona solitària, seu a la vella butaca orellera i s'entreté seguint el ritme de les agulles del rellotge. Aquesta "mania", tal com li diuen els de casa, fa molts anys que la té. Però no sempre ha estat així,…
De ben petit era una persona desperta. Es pot dir que preguntava moltes coses: Quina és aquella estrella? Si la pogués tocar, quin gust tindria? Senten els cargols? Perquè es perd la gent?
Normalment, ningú se l'escoltava,…
Un dia, com qualsevol altre, l'Hereu tornava de l'escola pel mateix camí de sempre. Plovia i una família de cargols passejava per allí. Va aturar-se per observar-los d'aprop. En aquell moment, en que els petits ulls del primer cargol van mirar-lo, va sentir que la vida tenia sentit. Poca gent sap què hi ha dins d'una closca de cargol. L'Hereu va veure-hi tots els colors, totes les respostes.Va descubrir que el món dels cargols era el seu món.
Al cap de dos dies, la gent del poble el va trobar arrossegant-se pels descampats de les afores.
Ara, passats vint-i-cinc anys, encara ningú ha entès perquè l'Hereu va emmudir aquell dia. Per què ha perdut la parla i es passa els dies acaronat per les orelles cansades d'aquella butaca, tot observant com el Gran Rellotge balla al ritme de la vida?