L'espectacle és a punt de començar

Visualitza els dos esglaons que el separen del camp, tanca els ulls i agafa aire. Tres passos i ja és fora.
En un primer moment el sorprèn la claror artificial que provoquen uns immensos focus repartits estratègicament a les parts més altes del recinte, dirigits tots ells al centre del camp. Creen un matí assolellat però artificial; anul·len el vincle hora-sol; desafien el pas del temps, la rotació de la terra; inventen un dia per a tots els presents al partit, absents de la nit que domina la resta de la ciutat.
Trepitja un immens camp de gespa artificial que forma unes sanefes rectangulars pràcticament inadvertibles des de terra. El emperadors de l'època l'envolten en forma de tanques publicitàries amb un logotip, una imatge o un eslògan imprès. No diuen res.
El que si que ho fan són els assistents a l'espectacle: criden, canten i toquen els timbals amb la primitiva racionalitat d'un animal salvatge. Saben que ningú els escolta; se senten entre ells però ningú escolta a ningú. Tot i això, però, ningú no calla.
Milers de cares desconegudes centren la vista a l'espai que acaba on desapareix l'herba. Alcen banderes, gesticulen missatges nerviosos amb les mans i amb el cos sencer.
De sobte, la veu omnipresent d'un semi-déu anuncia que l'espectacle és a punt de començar. Les veus minven, les banderes s'abaixen, els cossos s'asseuen. Recita, un a un, el nom i número dels jugadors que esperen (com el gladiador espera la fera) el xiulet que els donarà permís per començar a xutar la bola amunt i avall, buscant sempre la porteria.
Mentrestant, a les afores de l'estadi, sense focus, sense gespa, sense emperadors, sense crits, la Gemma neteja amb un kleenex la cigala d'un vell empresari que ha vingut a buscar uns minuts de companyia a canvi de 4 durus.