Les rates anuncien el naufragi

Les rates anuncien el naufragi

Aquesta es una expressió típica, atribuïda al món mariner del que manifesto tenir un total desconeixement; i la porto aquí per il·lustrar no l'ensorrament d'un vaixell, sinó per entendre com la venda de Colonial per part de la Caixa de Pensions, de Landscope pel Banc Sabadell -Atlàntic , i la sortida del sector immobiliari d'altres firmes d'importància i pes en el sector financer , descompten ja l'ensorrament del boom de la construcció, el final dels enriquiments sobtats i l'especulació desbordada.

Està clar, que pesa també en aquesta decisió de desprendre's de les empreses immobiliàries, per part de bancs i caixes, el desig de desvincular-se del pòsit de corrupció i vilesa, que s'ha anat vinculant progressivament al sector. La Caixa de Pensions i el Banc Sabadell- Atlàntic, aquest segon en menor mesura per la seva pròpia dimensió, necessiten mantenir una imatge "neta" per continuar essent líders en el món financer, i des de l'afer Marbella, qualsevol relació amb el món de la construcció està sota la sospita de frau, especulació i enriquiment accelerat. Val a dir també, que hores d'ara, aquestes i d'altres empreses, ja han obtingut guanys astronòmics, i altrament el creixent nombre de mil euristes, treballadors que reben com a màxim mil euros de salari mensual, arriba ja quasi al 70% del total de la força de treball. En paraules senzilles, per més que s'esforcin en esprémer, ja quasi no queda suc a la taronja.

En general les grans fortunes en el nostre país, no han estat quasi mai vinculades al treball, i/o al desenvolupament industrial, des dels indianos que tornaven enriquits de les amèriques en pocs anys, desprès de traficar amb esclaus, d'espoliar als indígenes, de robar l'esforç de pobles i nacions senceres, fins als "inversors" d'avui, que compren uns terrenys agrícoles i/o naturals, que "miraculosament" son requalificats com sòl residencial , per Ajuntaments , Diputacions, o Governs, sempre, sempre, òbviament per necessitats de la Pàtria. En aquest país nostre, els pocavergonyes, els lladres, i la delinqüència de coll blanc, sempre s'acaben tapant amb alguna bandera.

La qüestió però , és esbrinar que succeirà en els propers mesos i anys, ja sabem que els més llestos han salvat els mobles, que passarà amb la resta ? . Venen temps durs i violents, els excessos d'alguns els haurem de pagar entre tots, i certament el descontentament social, com a França, com Alemanya, com a Anglaterra, com a ... es manifestarà de forma cada cop més violenta, i possiblement com sempre, pagaran els justos pels pecadors.

Seguint l'exemple de les "rates sabies" , comenceu a saltar del vaixell del consum desmesurat, ajusteu el pressupost a les vostres obligacions econòmiques, cancel·leu tots els deutes que us permetin els vostres estalvis, feu-vos el ferm propòsit de viure amb menys del que guanyeu , i comenceu a practicar la moderació que caldrà considerar per un llarg període de temps una regla de vida.

Ah !, i no desespereu, ja sabeu que no hi ha mal que cent anys duri, ni per descomptat cos humà que ho aguanti.

Recordo una frase de la meva època d'estudiant de llengua francesa, amb paciència tot s'acaba assolin, avec de ...

Doncs això, paciència i moderació.
(c) Antonio Mora Vergés