Les petites trampes

Un relat de: Concurs de Microrelats Arc a la Ràdio
L’alarma va sonar i no estava preparada per despertar-me.
I tot per dues cerveses més del compte.
No les vaig poder pagar.
Vaig haver de marxar corrents del bar perquè no m’enganxessin.
Això és el que realment em va matar.
Anava prou borratxa. Prou com per no recordar el nom del bar.
Ja no podré tornar per la zona: les possibilitats se’m redueixen.
Em desperto per descobrir que havia tornat a suar durant la nit.
Algun dia moriré ofegada dins del meu propi cos i no podré culpar a ningú.
Entro a la dutxa. Inspiro tot l’aire del món per primer cop. Em fan una mica de mal els pulmons. Estossego i m’allunyo del raig fred d’aigua. M’apropo quan em crema la pell.
Potser m’ensabono el cap i el cos. No ho sé. Però quan em canso d’aigua, surto.
Em vesteixo a l’habitació.
Tinc molta gana.
No tinc res per esmorzar, ho sé.
No vaig anar a comprar.
Igualment, obro la nevera i tots els armaris.
Els cereals són de la Marta.
Tanco l’armari.
El torno a obrir.
Si. No. Si. No.
Què faig.
En comptes de fer el que penso, agafo el seu pot de Nocilla.
Ho faig en compte, recordant la posició exacta de com estava col·locada.
No es notarà tant.
Agafo la cullera primer, del calaix.
No perdo vista del pot.
Miro la tapa. Em fixo com està de tancada per la data de caducitat impresa a sobre.
L’obro en compte i veig, escrit amb la punta d’un ganivet un HOLA i una cara somrient al costat.
Tanco el pot, espantada.
El torno al lloc.
Ho sap.

Nur Costa

Comentaris

  • Magnífic![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 23-02-2018 | Valoració: 10

    M'ha encantat aquest relat, tant pel contingut com per la forma. Dibuixes una quotidianitat amb precisió, detall i psicologia latent. I la forma és de prosa poètica, talment com si fos un poema d'un autor nord-americà actual. total, magnífic! Una forta abraçada, Nur!

    Aleix

  • Temptació[Ofensiu]
    Nil de Castell Ruf | 18-02-2018 | Valoració: 10

    Jo ja no compro Nocilla, tret d'algun dia molt rúfol en que em trobo alacaigut, perquè si enceto el pot no paro fins que queda tot escurat! Bon relat el teu... i aquest Hola! somrient, escrit amb el ganivet, és la cirereta del relat. Enhorabona! Nil.

  • Divertides desventures d'una noia despistada... en perill[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 17-02-2018 | Valoració: 10

    M'agrada molt el teu relat. Breu i molt bo.

    Aquesta noia sempre buscant problemes, acumulant deutes, reunint pensaments negatius, amb l'ai al cor... fins que al final troba el missatge d'"ell" escrit en el pot amb un ganivet.

    He passat una bona estona llegint-te. De debò.

    Ens veiem, autor o autora!!

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: