Les cadenes no volen joies

Per ser lliure, ho ha deixat tot enrere.
Ha deixat la cadena que no li agradava portar, que la feia sentir malament, la cadena que no li deixava portar-ne d'altres. Les mateixes cadenes que abans portava amb felicitat, que la feia viure.
Ha conegut collars, braçalets, penjolls, que la cadena no li deixava veure. No li deixava veure que no només tenia cadenes, que també podia posar-se guapa portant collarets, penjolls, braçalets.
Si algun dia se'n posava, se sentia malament, perquè la cadena pesa molt.
No veia que la seva cadena l'estava fent caure al terra i que no podria aixecar-se si no se la treia.
Portava tant temps portant-la, que ja no veia la vida sense ella.
Poc a poc, sense adonar-se'n, va començar a ser més lliure coneixent altres polseres i collarets, o aprenent més dels que ja coneixia. Però els moments en que se centrava només en la cadena,se sentia malament, per haver portat altres polseres o arracades.
Un cop, va estar a punt de perdre la cadena, perquè havia estat amb massa polseres i collarets que no fossin ella.
A la cadena no li agradava gens que portés altres polseres i collarets.
I per no perdre-la, va deixar-ho tot, el collaret més gran, la polsera que més li començava a agradar, va deixar de mirar-se-la, va deixar, aquest amb ganes, un gran cinturó que l' apretava massa fort.
Però tot i haver deixat tot això, la cadena seguia pesant i seguia sense acceptar les arracades que s'havia deixat posades.
De cop es va adonar que la cadena, no era la única que tenia, també tenia moltes altres coses maques! Unes perles precioses que li agradava molt veure, per exemple.
I al adonar-se que la cadena, no només li pesava, sinó que també la feia caure i la feia més lletja, va decidir, i li va costar, deixar-la.
I a partir de deixar-la, va poder posar-se les millors perles, els millors collarets, els penjolls més estimats, va recuperar les arracades perdudes, i va començar a fer-se seva la polsera que tant li agradava, a mirar-se-la tant com volia, i va conèixer unes pedres precioses que la van fer riure i viure.
Ara és lliure i pren les seves decisions, sense haver de donar comptes a ningú, se sent viva, segura, s'estima, el cor ja no li pesa.
Porta les joies més maques que la fan sentir-se tan guapa!