LAWFARE

El Dr. DAMIÀ DEL CLOT TRIAS (Vilassar de Mar, Casal de Curació , 15 de novembre de 1973 ) , Advocat i politòleg. UAB. És l’autor de LAWFARE. UNA ESTRATÈGIA DE REPRESSIÓ JUDICIAL DE LA DISSIDÈNCIA POLÍTICA.

El concepte en qüestió és resultat de la combinació de law (llei) i warfare (guerra).

El concepte lawfare va ser posat en circulació l’any 2001, després de la publicació d’un article escrit per Charles J. Dunlap (June 16, 1950) , General de les Forces Aèries Estatunidenques i professor de la Duke Law School.

No era la primera vegada que algú parlava de la llei com un instrument de guerra.
l’any 2001 John L. Comaroff (1 January 1945) concebia el lawfare com l’ús coercitiu de la llei com a mitjà al servei de les elits per aconseguir la subordinació, la conquesta i el control de les poblacions subalternes i, en general, de les minories.

En el cas català, el lawfare irromp amb l’objectiu de neutralitzar –més i tot, eliminar– una minoria territorialitzada amb aspiracions d’incrementar el poder polític i voluntat emancipadora.

Les investigacions prospectives poden ser una forma eficaç per iniciar una causa penal. Se les coneix com a inquisició general o causa general.

Es tracta d’una investigació penal que desborda injustificadament els límits materials del que es coneix com a notitia criminis.

Parteix d’una indagació general sobre la vida d’una persona -i del seu entorn familiar- per buscar elements criminals o fabricar uns fets concrets de naturalesa penal que obrin la porta a la fase d’instrucció.

La detenció i posada en disposició de l’autoritat judicial és un element clau. Reclama fer-se en una hora concreta, prèviament filtrada als mitjans.

Ha de ser el suficientment espectacular per transformar la presumpció d’innocència en una presumpció de culpabilitat (pena del telenotícies).

Les imatges dels inculpats han de tenir un segon efecte: provocar un judici paral·lel, televisiu.

Els programes de màxima audiència, degudament farcits de periodisme d’Estat, actuen com altaveus per desplegar un llenguatge entre bèl·lic i judicial (rebel·lió, colpistes, fugats de la justícia, etc.).

De cabdal importància és l’anomenat forum shopping (la recerca d’un jutjat afí) consistent en la recerca d’un jutge alienat amb l’estratègia del lawfare; fet que vulnera el dret constitucional al jutge predeterminat per la llei.

Admetien de forma publica que es practica lawfare :

Óscar Puente Santiago (Valladolid, 15 de noviembre de 1968)
https://www.elnacional.cat/es/politica/ministro-oscar-puente-admite-lawfare-realidad-negarlo-gesto-cinismo_1128039_102.html

Pedro Sánchez Pérez-Castejón (Madrid, 29 de febrero de 1972)
https://elpais.com/espana/2023-12-04/pedro-sanchez-no-hay-caso-mas-paradigmatico-de-lawfare-que-este-secuestro-del-poder-judicial-por-el-pp.html

I “ veus del passat” s’alçaven justament per evitar possibles processos per crims de lesa humanitat , aquells que es cometen "com a part d'un atac generalitzat o sistemàtic contra la població civil o contra una part d'ella", segons l'article 607 de l'Estatut de Roma, creat el 1998 juntament amb la Cort Penal Internacional, i que No prescriuen.

L’Yitzhak Mogilevsky, coneixia perfectament en que consistia el lawfare, i àdhuc els noms, antecedents familiars, i adreces dels jutges/jutgesses que el practicaven, i tenia instruccions clares de posar-hi fre. NO era una feina senzilla, segons l’article 111 de la reformada Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, adoptada essent Presidente JOSÉ MARÍA AZNAR LÓPEZ i aprovada, 28 de junio de 2001, el CGPJ el constituïen el Presidente del Tribunal Supremo y veinte miembros nombrados por un período de cinco años por el Rey

Se li aixecava feina, molta, a l’Yitzhak Mogilevsky, quan quedaven només 16 dies per Nadal