L’aposta més excitant

Estavem de viatge, tenia una conferència en una ciutat d’Europa, una de les capitals. Havia estat un parell de dies i en aquell moment era divendres. Javi havia arribat aquella tarda ja que haviem decidit aprofitar i passar el cap de setmana. Aquella nit hi havia un sopar i desprès un ball, cosa bastant comú en aquestes conferències i sovint el moment més important. Fas contactes, networking es diu ara, i trobes a companys d’altres empreses que no has vist en temps. També t’ho passes bé.

Javi odia aquests sopars però ja que voliem estar tot el cap de setmana havia promès acompanyar-me. A l’habitació abans de baixar s’havia vestit de tratge, camisa blanca i corbata de seda. Estava guapíssim. Jo portava un vestit llarg de tirants de color blau fosc que se me pegava al cos. No portava sostenidors perquè m’haguessin marcat i el vestit tenia l’esquena oberta. El tanga que portava era del tot minúscul, de tires, per la mateixa raó. Estavem molt guapos i amb els talons casi tenia la mateixa altura que ell. Anavem molt elegants i sabia que xalariem.

Estavem avorrits, molt avorrits. El sopar havia estat bé però ens havien posat a una taula dolentíssima. Gent super seria, més gran que nosaltres i tots homes. Els discursos havien durat moltíssim i finalment al ball la música era horrible. Em sabia molt mal pel Javi, sabia que estima poc aquestes coses i estava intuint que me costaria molt tornar a convençe’l.

Com que era pronte per marxar em va venir al cap una idea per animar-nos la nit. Vaig començar a fer apostes en Javi sobre la gent.
“Veus la taula allà, tots estan sentats fa temps. Aposto una copa que els primers en aixecar-se a ballar seràn aquell senyor calb i la seva senyora.”
“Mmm, vale accepto. Però t’equivoques. Els primers seran la parella jove, aquella del vestit verd.”

Així anavem passant el temps, primer va perdre Javi. La parella gran es van aixecar primer ja que la música era majoritàriament de la seva època. Vaig perdre les dues següents, com podria saber jo que la pròxima cançó seria La Cucaracha!
“Aposto la roba interior que el nostre company aquí a la meva dreta té 43 anys,” em va sussurar Javi. Em vaig girar una mica per estudiar l’home que Javi tenia a la seva dreta. Moreno, bastant prim, cabells curts cara de bona persona.
“45.”

Javi va girar casualment a l’home i va engegar una conversa innocent. De cop li pregunta la edad.
“Sofi aquí creu que ets més jove que jo,” Javi li va explicar.
“Bé, i quants anys tens tu?” L’home va preguntar a Javi mirant-me a mi amb un somriure.
“Jo? Jo ne tinc 45,” Javi li va contestar.
“Ah doncs la teva parella té rao, jo tinc 41 anys,” l’home va respondre amb un somriure, content que li havia pres per més jove suposo. Javi va continuar la conversa uns minuts més per no ser maleducat i llavors es va girar a mi.
“Molt bé, has perdut.” Feia el gest d’aixecar-me però Javi em va posar la mà damunt la cama. “On vas? No, no, no, no cal que vagis a cap lloc, aquí mateix.
“I tu què? Si haguesses perdut també haguesses anat als lavabos.”
“No és veritat amor ja que jo no porto res baix! Has perdut, va, aquí”

Vaig somriure al saber que no portava res baix el tratge i vaig pensar un moment en com ho podria fer. Vaig girar-me cap a la taula com si estigués escoltant la conversa. Vaig tirar amunt el meu vestit a la dreta, el costat de Javi, i vaig agarrar-me la tira del tanga a través la tela. Inclinant-me cap a l’esquerra vaig poguer baixar-me la tira fins la cuixa de cop. Llavors vaig fer el contrari i vaig poguer baixar l’altre costat. Llavors sols me quedava la part del mig del tanga atrapat baix el meu cul.
“T’ajudo carinyo?” Javi va dir i va arrimar-se molt a mi. Baix la taula anava pujant-me el vestit fins als genolls i llavors em va posar la seva mà al meu genoll dret.

A la vista de les altres persones de la taula estava arrimat a mi contant-me alguna cosa graciosa a la orella. Jo mirava avall a la taula i somreia. La seva mà anava amunt entre les meves cuixes.
“Obri les cames amor.” Vaig separar-me les cames i la seva mà va arribar a dalt de tot. Va introduir un dit per la vora del tanga, fregant-me els llavis del meu sexe. Em va agafar una sensació intensa de desig. Va començar a estirar. “Em pases l’aigua carinyo?” Me feia gràcia perquè en agafar l’aigua m’havia d’aixecar una mica facilitant-li la tasca de baixar-me el tanga. Va treure la mà de baix la taula, deixant-me el tanga just per baix els meus genolls. Posant-se aigua a la copa es va sentar cap en endarrera somrient. A mi casi em va agafar el riure, peró alhora estava nerviosa i excitada perquè la nit ja començava a animar-se.

Amb un petit moviment de les cames el tanga em va caure fins als turmells. També em vaig sentar cap endarrera a la cadira i llavors em vaig creuar les cames. El meu tanga penjava del meu peu dret a prop de la mà de Javi.
“Gràcies Sofi. Sempre respetes les apostes.” Me’l va agafar i amb la confiança típica d’ell, que m’agrada tant, la va olorar a vista de tothom abans de posar-se’l a la butxaca la jaqueta.

Vam estar gairebé una hora més. Vaig anar a voltar a saludar a les persones que me eren importants i passat una estona més finalment li vaig dir a Javi.
“Prou, ja estic farta, marxem.” Vaig agafar la meva bossa de mà i ens vam despedir de tothom a la taula. En caminar cap a la sortida i els ascensors, Javi em va posar la mà a la cintura i quan ell pensava que no mirava ningú me la baixava fins al cul. Me era excitant caminar totalment nua baix el vestit i sentir la calentor de la seva mà damunt meu.

Davant dels ascensors Javi va apretar el botó. Marcava que estava al sisè pis.
“Arribará en quaranta segons,” em va dir.
“Arribarà en trenta,” li vaig contestar ràpid.

L’ascensor va obrir portes amb cinquanta-un segons contats. Vam entrar i Javi va posar la mà per aguantar les portes obertes.
“Has perdut un altra cop. Ara t’has de treure el vestit i quan arribem al nostre pis caminaràs sense res cap a la nostra habitació. Et donarè la clau quan arribem a la porta, abans no.”
“Javi estàs boig? Em podria veure qualsevol. Damunt saps que estem casi al final del passadís.”
“O és això o acceptes que et posi un altre càstig quan arribem a l’habitació.” Sé perfectament que quan Javi es proposa castigar-me ho pren molt en serio.
“Si apareix algú em donaràs el vestit?”
“Ja veurem.” Em va dir somrient. “Sofi, ve gent, decideix.” Dues parelles havien sortit de les portes de la sala de ball i es dirigien cap a nosaltres. La idea de caminar nua per l’hotel m’excitava i a aquelles hores de la nit.. la matinada segurament no trobaria a casi ningú. Decidida vaig agarrar la seva mà i les portes es van tancar.

Ell es va recolzar contra la pared per mirar-me. Despullar-me ja era poca feina. Li vaig passar la meva bossa i vaig baixar la cremallera del vestit situada a la costura esquerra baix el meu braç. Ara en baixar els tirants del vestit es va relliscar pel meu cos i va caure als meus peus. Ara completament nua vaig fer un pas enrera. Javi va replegar el meu vestit d’el terra i em va mirar de dalt a baix.
“Ets i estàs preciosa. Per què t’amagaries?” L’ascensor anava pujant i cada “ping” que sentia me portava més aprop del moment en que obririen les portes. Vaig arrimar-me a Javi i el vaig besar apassionadament.
“Saps que això m’excita no?”
“I tant que ho sé Sofi, i així és com vull que estigues, excitada.”

Un últim “ping” i haviem arribat. Em vaig col·locar davant les portes. Era el moment.

Les portes obrien i no hi havia ningú. El passadís s’allargava davant meu. Un petit senyal posava 1301-1321. La nostra habitació era el 1320. Amb una ùltima mirada a Javi vaig arrancar a caminar a pas ferm. Era molt estimulant estar en un espai públic sense res al cos. Disfrutava de la sensació de l’aire sobre la meva pell. El balanceig dels meus pits i ell formigeig d’excitació que sentia al meu sexe.

1301,1302,1303..

Sentia veus de l’habitació 1304 però la vaig passar ràpid.

1305,1306, 1307.

En passar el 1307 al final del passadìs vaig sentir el soroll metàl·lic d’algú que obria la porta. Un home en pijama va sortir al passadís i va deixar una safata amb copes buides i plats bruts en terra al costat de la porta. En posar-se dret em va mirar directament. Estava a ben just deu metres d’ell. Es va quedar mirant-me bocabadat. Jo em vaig acalorar de cop. Sé que tenia la cara encesa i el coll tambè. Els mugrons s’em van posar durs. Estava davant d’un estrany nueta i ell m’estava mirant tot. Veia que l’home tenia uns quaranta anys, em va somriure lleugerament.
“Sergi què fas? Entra aquí que vull dormir,” deia una veu de dona des de dins l’habitació. Sergi va mirar breument cap a l’habitació. Ara jo estava a només uns quants metres d’ell. Me devorava amb els ulls. No es va moure gens. En arribar a la seva altura vaig passar pel seu costat, tan a prop que li vaig sentir murmurar.
“Bon Deu!”
“Bona nit,” li vaig dir amb la veu una mica tremolosa.
“Bona nit,” em va contestar.
“Sergi, en qui parles a estes hores? Que fas allà fora, torna aquí d’inmediat!”

Ja havia arribat al final del primer passadís i ara havia de girar a l’esquerra. En fer-ho vaig veure que Javi m’anava seguint però encara estava al principi del passadís. M’havia oblidat d’ell amb els nervis. No estava ni a prop meu i de cap de les maneres hagués pogut passar-me el vestit.

Vaig continuar decidida. El segon passadís davant meu també estava desert. Me faltaven sols nou habitacions. Me sentia plena d’energia, la trobada en l’home de lal 1310 m’havia excitat i també m’havia donat molta confiança en mi mateixa. Tenia la pell de gallina i el mugrons duríssims.

1311, 1312, 1313, 1314, 1315, vaig començar a creure que arribaria a la meva habitació sense cap més ensurt. Hi havia molt de silenci i no me sentia ni els meus passos a la moqueta.

1316,1317,1318, 1319 i havia arribat! Davant meu estava la meva porta la 1320. Tenia la clau, més bé la tarjeta, a la mà. De la porta de davant me venien crits i riures, la gent estaven de festa. Vaig col·locar la tarjeta al pany però la llum s’illuminava en roig. Els crits del 1321 ara se sentien just a l’altre costat de la porta. Vaig tornar a introduir la tarjeta, roig. Darrera meu vaig sentir el pany de la porta i les veus de la gent que s’estaven despedint per marxar a les seves habitacions, moltes veus. Ara m’invaïen els nervis. La confiança d’haver passat davant de l’home d’abans m’havia abandonat. De cop sentia fred per tot el cos. Roig.

Just quan veia que la porta del 1321 obria de bat a bat i la gent de dins començaven a sortir fora al passadís Javi va aparèixer al meu costat. Em va prendre la tarjeta de les mans i amb un moviment suau la va col·locar al pany, verd. Va obrir la porta i tots dos vam entrar correns. Vaig veure com set o vuit persones van sortir del 1321 darrera de Javi en el moment que ell va tancar la porta.

“Felicitats Sofi, has arribat,” em va dir.
“Seràs cabrò! Mai he sentit tanta por!” Vaig exclamar. “I mai m’he sentit tan catxonda!” li vaig espentejar contra la porta i li vaig besar amb una passió que me venia per l’adrenalina acumulada d’haver-me arriscat tant. Volia alleujar la tensió acumulada de cop i en ell veia la manera de fer-ho.

Li vaig casi arrancar la jaqueta. Ell va deixar caure el meu vestit a terra i em va apretar contra ell. Va baixar-se les mans al meu cul i me’l va agarrar fort. Jo tenia les meves mans a baix, obrint ell seu cinturó. De seguida li vaig baixar els pantalons i vaig agafar fort el seu membre dur. Encara ens estavem morrejant d’una manera salvatge però el volia sentir dins meu. Vaig girar-me davant d’ell i em vaig posar contra la pared. M’inclinava cap avant aguantant-me en les mans. No me calia explicar-li res a Javi. Es va posicionar darrera meu i amb un moviment ràpid i una empenta em va penetrar fins al fons. Em sentia com si el cos m’anava a explotar. El plaer era tant que gemegava fort i li cridava.
“Fort, fort. Folla’m fort!”

Ell em va començar a follar amb urgència. Cada empenta em creava unes sensacions de plaer dins meu que me feia cridar. L'èxtasi que sentia m’alliberava dels nervis del passeig que havia fet. Ja estava excitada per haver estat en públic nua però ara els cops del seu cos contra meu i la sensació de com el seu membre m’invaïa no feia més que excitar-me encara més. Javi me tenia agafada fort, les seves mans a les meves caderes. Ell grunyia i panteixava i cada vegada que picava el seu cos contra el meu se sentia fort. Jo sentia com la meva excitació me portava ràpid cap al meu orgasme però volia sentir com ell se corria dins meu també. Vaig passar-me la mà entre les meves cuixes i vaig agarrar els seus ous. En fer-ho Javi va exclamar en sorpresa i les seves embestides es van esdevindre encara més bèsties.

Javi estava cridant amb cada empenta però no va tardar més que tres empentes més abans que vaig sentir com se corria amb força dins meu. El meu orgasme va esclatar alhora i em vaig perdre en una onada de plaer que m’abrumava totalment.

Crec que m’hagués caigut a terra si Javi no m'hagués estat aguantant tant fort. Els dos estavem banyats de suor i panteixavem. El membre de Javi va perdre la seva força i en sortir de dins meu vaig notar com els sucs nostres em banyaven les cuixes.

M’estava aguantant contra la pared però Javi em va pegar la volta i es va pegar contra el meu cos. Em va besar carinyosament.
“T’estimo molt Sofi, ha sigut.. uff.” Li vaig somriure feliç. La veritat, m’havia agradat complir l’aposta. Estava orgullosa de mi mateixa i tambè satisfeta sexualment.

Javi va replegar el meu vestit del terra i el va deixar damunt del llit.
“Un moment, i la teva bossa de mà?”
“No em fotis Javi! No la tens?” De cop estava preocupada, dins portava el DNI, el mòvil i les meves tarjetes del banc. La idea d’haver perdut la bossa m’aterrava, seria un mal final d’una nit que de cop s’havia tornat fantàstica.
“Potser m’ha caigut en obrir la porta,” Javi va suggerir. Estava de peu al costat del llit pujant-se els pantalons. “Obri i mira a fora, si està a terra ja està, sinó aniré a buscar-la.” Em va semblar raonable i vaig girar per obrir la porta sols un pam. Ja no hi havia ningú a fora, vaig obrir més per mirar bé per on haviem vingut quan, de cop, Javi em va espentejar cap al mig del passadís i va tancar la porta ràpid darrera meu.

“Trobaràs la teva bossa de mà darrera la planta que hi ha al costat de l’ascensor Sofi. Ara ho pensaràs molt abans de fer-me patir tant en un d’aquests sopars tan avorrits. Compleix el teu càstig Sofi, aquì t’espero quan arribes a fora truca’m.”

Estava a punt de cridar-li i pegar cops a la porta quan vaig pensar que si ho feia tothom obriria per vore qui montava tant d'escàndol.
“Javi!” Vaig xiuxejar al costat de la porta. “Javi, fil de puta, no em facis això!” Silenci.

Estava de cop aterrada. No tan sols estava nua al mig del passadís d’un hotel sinó també portava a les cames totes les proves d’haver mantingut relacions sexuals molt recientment. El meu cap semblava que estava a punt d’estallar. De cop vaig decidir, no hi havia més remei. En tornar en la meva bossa Javi em deixaria entrar quan li truqués. Vaig treure’m els talons i vaig arrancar a còrrer.

En còrrer els meus sentiments de terror es van convertir en adrenalina un altre cop. Feia un esprint pel primer passadís sense vore a ningú i sense que obrigués cap porta. Vaig girar ràpid i vaig passar davant de la 1310 sense cap incident però en passar vaig sentir un “ping” dels ascensors al final del passadís. El marcador a l’ascensor parpadejava amb el numero 13. Algú havia pujat. Vaig arribar just davant de les portes quan es van obrir. Estava respirant fort per haver corregut i pels nervis. Estava acalorada i encara tenia el mugrons durs i me brillaven les cuixes.

En obrir les portes em vaig trobar de cara amb el senyor de la meva taula, el de 41 anys. Anava acompanyat per dos homes més, socis de la seva empresa pel que m’havia explicat durant el sopar. Em vaig quedar petrificada. Els tres es van quedar muts de cop. Tenien els ulls com a plats. El de 41 anys estava plantat mirant-me amb la boca literalment oberta. Un dels homes darrera d’ell tenia el mòbil a la mà, potser havia estat mirant algo en obrir les portes però ara el va aixecar amb el gest inconfunsible de fer-me una foto.
“No, espera. Un moment, no em facis cap foto si us plau.” L’home de davant es va aixecar la mà com si estés demanant al seu company que pares.
“Quina sorpresa.. Sofi, no? No hem de fer servir molta imaginació per saber que heu estat fent tu i la teva parella. Peró que coi fas aquí?” Els tres m’estaven mirant detalladament tot el cos. Somriguent amb cares de luxúria.
“És que Javi m’ha amagat la bossa de mà aquí.” Vaig ajupir-me i vaig agafar la bossa de darrera de la planta de plàstic al costat de l’ascensor. “Vaig així perquè he perdut una aposta.” Em volia morir peró alhora me recorria molta excitació per tot el cos. Amb la bossa a la mà vaig fer el gest de cobrir-me els pits i l’entrecuix.
“Ah no,” l’home es va adelantar mig pas i em va agafar el canell. “Demanes que no fessem fotos, doncs trobo que ha d’haver una compensació, no?” Vaig abaixar-me les mans.
“No penso tirar-me a cap dels tres. M’és igual les fotos que em fesseu.”
“Per favor, no sóm tan dolents,” em va contestar. L’home de darrera seu em va dir somrient.
“Jo vull una besada, res més.” L’altre va fer cara de pensar.
“Jo, jo vull tocar-te els pits.” Finalment l’home de davant em va dir.
“Jo vull un record.” No sabia a que es refería exactament però estava conscient que més gent podrien aparèixer a qualsevol moment.

Vaig allargar la mà a l’home de l’esquerra i el vaig estirar cap a mi. Quant estava ja amb els pits tocant-li la camisa el vaig besar. Ell em va agafar per les espatlles i va apretar els meus llavis amb la seva llengua. Per un moment vaig resistir-me però llavors vaig pensar ‘a la merda Javi’ i vaig obrir la boca per assaborir la seva llengua. Vam estar uns segons besant-nos. Havia estat bebent whisky, ho notava. Besar a aquell estrany em va tornar a encendre el meu desig.

En separar-me d’ell l’altre home es va arrimar. Em va posar les seves mans als meus pits. Tenia les mans càlides i suaus. No content amb tocar-me els pits m’els anava apretant i llavors em va començar a pessigar suaument els mugrons. S’em va escapar un gemeg per les sensacions que m’estava provocant. Finalment em va deixar també.

Em vaig girar a l’últim.
“Un record?” Li vaig preguntar.
“Si, vull recordar-te aquí, davant meu, tal com estàs.”
“Vale, però que vols?” Li vaig tornar a demanar.
“Mossega’m, mossega’m aquí.” Va obrir dos botons de la camisa i em va senyalar la part alta del pit, al pectoral. “Deixa’m la marca de les teves dents per no oblidar aquest moment.”
“D’acord però et farè mal, t’aviso.” Li vaig contestar.
“Això espero,” em va contestar somrient.

Em vaig arrimar a ell i ell em va abraçar amb una mà a la meva nuca guiant la meva boca cap al seu pit. Va apretar el meu cos contra ell posant-me a la vegada la seva mà al cul i, la veritat, no me molestava gens. Hi havia algo molt excitant en abraçar un desconegut totalment vestit en pùblic quan jo estava nua. Li vaig aguantar la mirada fins a que els meus llavis van tocar la seva pell. Llavors vaig tancar els ulls i li vaig mossegar amb ganes. Alhora li vaig apretar l’entrecuix amb la mà, el tio ja anava dur. Vaig mossegar-li amb força i en apartar-me li havia deixat una empremta perfecta de les meves dents, un record dolorós. Ell havia fet una ganyota de dolor però ara somreia un altre cop.
“Moltes gracies Sofi, ets ùnica i deliciosa.” Vaig apartar-me un parell de passos dels tres. Les portes de l’ascensor es tancaven darrera d’ells.
“Ara me’n torno a la meva habitació.”
“Bona nit Sofi,” em van dir els tres.

En girar-me l’home del mos em va parar.
“Sofi, una cosa més.”
“Ara què?”
“Corre per favor.” S’estava traient el seu propi mòbil amb el mateix gest típic de voler fer una foto. Vaig tornar a fer l’esprint pel passadís pensant, ‘a Javi el mataré!’