L'alegria de viure

L'alegria de viure

És fàcil trobar-se amb persones angoixades, preocupades, acomplexades, atemorides i tots els sinònims d'aquestes situacions que sigueu capaços de cercar; topar amb algú que senti l'alegria de viure és rar, quasi miraculós .

I al capdavall ; ¿què se'n treu de viure angoixats, preocupats, acomplexats, atemorits?. Doncs escampar justament aquesta metzina que ens fa patir !.

Hi ha qui treballa a contracor, quasi amb repugnància, a aquesta gent se li ha de recomanar que s'asseguin a les portes de les esglésies per demanar almoina als qui treballen amb alegria. Qui fa el pa amb indiferència, courà un aliment que únicament saciarà la meitat de la gana dels compradors. Qui trepitja la verema amb desgana, posarà a la venda un vi enverinat.

El tema d'antic ocupa i preocupa als homes, savis o no. Un text Sir 30, 21-25, datat aproximadament als voltant de l'any 180 A.C, ja recomana :

No t'abandonis a la tristesa
Ni et turmentis amb neguits.
L'alegria del cor és vida per a l'home,
I la joia li allarga els dies.
Anima't tu mateix i encoratja't,
I aparta ben lluny la tristesa,
Perquè la tristesa ha perdut molta gent
I no serveix de res.
La gelosia i la ira escurcen la vida,
Les preocupacions fan envellir abans d'hora.
Amb un cor transparent i generós es te més gana,
I també més interès pel que es menja.

En aquesta línia el Rabí Nachman de Breslau 1772-1810 , recorda i recomana :

Trobar la vertadera alegria
És la més difícil
De les tasques espirituals.
Si l'única manera que tens per estar feliç
És fer alguna ximpleria
Fes-la.

Hi ha - a la vista està - moltes i variades receptes per mantenir i/o recuperar l'alegria de viure.

Encara però un darrer consell, ens cal aixecar el cap cada dia al mati per mirar al cel, i recordar sempre que tot allò que ara sembla tant i tant important - nosaltres inclosos - ja no serem aquí dins de 20, 30 o 50 anys. ¿ Així doncs, quina cosa és tant important que no ens deixa temps per mirar cap al cel ? .

Gaudiu de l'alegria de viure, és un regal, el millor, de Déu.
© Antonio Mora Vergés