Cercador

Llista categories

L'Adàgio d'Albinoni

Un relat de: Josep Bonnín Segura

Mentre els niguls de tempesta, acaronen el cim de la muntanya, els darrers raigs esmortits d'un sol de tardor, il·luminen amb nacra el sotabosc.
Amb la mel als llavis, després d'haver escoltat la primera melodia de "summer" de George Winston, les notes cadencioses del piano, encara suren per l'estudi.
Que poques vegades va deixar que l'agombolesin. No es volia deixar caure en absolut en l'autocompadiment. No era la seva manera d'anar per la vida, malgrat a vegades hi estava temptada.
Sabia, que tot depenia , així com encararia el futur des del present que existia, malgrat s'hi oposés. Malgrat de cap de les maneres l'acceptàs, hi era. Amb ell tenia que lidià. També va conèixer el truc, una mica barroer, d'escapolir-se o al manco d'intentar-ho. No li servia absolutament de res. Ja que quan retornava a la vertadera realitat, ademés de ser asfixiant, es trobava decebuda de si mateixa. Tenia la certesa que unicament havia perdut el temps.
Tragué la flauta travessera de l'estoig. En aquests instants la música era la seva única aliada i companyona. Apoiar la flauta sobre la taula del seu estudi. La contemplà, immòbil, refulgent les llums sobre el seu metall.
Escriure no li podia servir massa per expressar tot el dolor que se li estava acumulant al seu costat esquerd. Al costat del cor.
Alenà profundament, deixant que l'aire tebi, omplis els seus pulmons i li donés una sensació de serenitat. Després, molt poc a poc i suaument, amollar l'aire enrarit a través de la boca.
Agafar la flauta i el tacte fred del metall li porta un estarrufament a través de les puntes dels dits. Lentament, provar l'embocadura, i fer una nota qualsevol, molt llarga i greu, que per casualitat fou un sol. I realment era el que li mancava. Un sol que li tornés donar la tebior de la vida.
Aquella nota s'enganxa a les parets de la cambra, i semblava ben igual que si les hagués repintades de blau marí. Una nota en forma de mar, de vol de gavina, d'ona acaronant l'arena, repetint el mateix missatge: Confia, confia, confia.
Iniciar, sense preses, malgrat seguis el compàs adequat, un adàgio, sempre que es trobava amb aquells sentiments, amb aquelles emocions que la corprenien, tocava la mateixa peça. L'adàgio d'albinoni. I a mida que anaven sorgint les notes de l'instrument, ella, desapareixia lentament transportada sobre cada una d'elles.
Aquella melodia, suau, la bressolava. L'ajudava a recobrar les forces per enfrontar-se amb el seu present que no estimava massa. Però que existia. Aquella música s'havia convertit amb el seu elixir durant molts d'anys.
Acaba l'adàgio i els seus ulls de color maragda, ploraven. Unes llàgrimes petitones, suaus i calentes li estaven regalimant fins a les comissures dels llavis. Plorava d'alegria i d'alliberament. Sentia com les cadenes que la fermaven a una situació grisa, de cop i volta caien trencades al terra. Ja no tenien força per res. Ella era qui governava el timó de la seva nau.
Agrair als deus de la música, el seu do, aquella capacitat innata per retrobar la bellesa enmig d'una melodia.
El que li impedia aquella paràlisi de les cames, tan present, no li havia aconseguit anular la seva capacitat per lluitar per viure els seus somnis. En silenci, es deia, que tothom pot arribar a veure realitzat el futur. Que aquests es compon de petits presents ajuntats i que quan arribava aquell futur que s'ansiava, de cop i màgicament s'havia convertit en Un Present: Sinònim de regal

Comentaris

Afegir comentari

molt bonic[Ofensiu]
marco3434 | 20-09-2006
M'ha agradat el teu relat i l'he trobat molt ben escrit però, sento dir-ho, no m'ha conmogut.

Et seguiré llegint per que segur que hi ha petites joies amagades sota aquest títols.

He llegit també les teves intervencions del dia d'avui al Forum ¡Oh gran beduí d'ultramar!.

Bé fins la propera.
Molt bonic[Ofensiu]
Laia Boloix Requena | 17-11-2005
Et vaig prometre que escriuria però ja saps que no se'm dóna molt bé això de comentar relats. L'únic que em surt ara mateix és molt bonic com tot el que escrius perquè bé de la sinceritat directament del cor. Això és el que admiro més de tu i espero que pogui veure relats teus durant molt i molt de temps.
Gràcies. Per tot.

l´Autor

Josep Bonnín Segura

407 Relats

921 Comentaris

539926 Lectures

Valoració de l'autor: 9.74

Afegir a preferits

Biografia:

Vaig néixer a Ciutat de Mallorca l'onze d'agost del 1952.
He escrit des del catorze anys.
Sóc un aprenent de poeta.

Col.labor a les revistes: "Furn-All-Lugg" i a "Espais...de res a poc", on s'ha publicat per fases el meu recull: "Cançó de l'home de les mans arrugades i altres poemes de llum" i just ara s'està publicant per fases el meu recull "Esbart de boires"

M'han publicat (abril 2007) el meu primer recull de poemes amb el nom de "Cadències quotidianes" Edit.Can Sifre-Col·lecció L'Argentera

Maig 2009 editorial Can Sifre-col·lecció L'Argentera-prosa, m'ha publicat el llibre de relats breus: "Sota la meva mirada"

He participat en dos llibres conjunts: "10x10 microrelats" Edicions de la Quadriga S.L. i a "Erotisme som tu i jo" editat conjuntament relatsencatala.cat/emboscall.

Febrer de 2008- es muntà una performance amb la seva professora de flauta travessera Ana Belen Sánchez , titulat "La flauta i la poesia", on es conjuntaren poemes , prosa poètica i música. Es feu a l'església de l'Hospital de Sóller.

r El projecte del llibre-homenatge a Miquel Martí i Pol està maquetat, tan sols pendent de correcció i impremta. Gràcies al 25 poetes i poetesses que han enviat els seus poemes. l'editor és en Toni Cardona, Editorial Can Sifre. El seu títol serà: "Flaires d'enyor". En memòria de Miquel Martí i Pol, un poeta del poble"

Novembre de 2010 he participat en el llibre "Garbuix de contes" editat per l'Associació de Relataires en Català i l'editorial Meteora; amb el conte: "Glasonia, Història d'una volva de neu" i molt orgullós d'haver pogut compartir el llibre amb diversos autors i autores als que tinc molta estimació.

Octubre 2011 Col.laboració en el llibre de diversos autors de poesia social i de denuncia "Tensant el Vers" publicat per Meteora amb la col.laboració de l'Associació de relataires en català. El meu poema és "El prodigi del poeta"

He participat en el projecte del meu amic-poeta Marc Freixas, el seu recull de poemes s'ha publicat amb el títol "El llarg camí d'escriure" .He tengut l'honor d'escriure l'epíleg i l'amic comú Vicenç Ambrós el pròleg. Des d'aquí vull felicitar a Marc, perquè ha aconseguit acomplir el seu/ un poc meu també/ somni.

Octubre 2012 particip al llibre conjunt "Llibertat" Associació de relataires en català, editat per Meteora, amb el poemes "Esclau silenci" i "Cadenes"
Desembre 2012 al recull de contes "Les estrelles" amb el conte "Starkia i la desaparició de les estrelles"

Estim la paraula, i escric perquè el món recuperi la sensibilitat perduda, retorni a la fantasia , i visqui d'una manera més lúdica la vida.Ja hi ha prou crueltat repartida.

Sóc terapeuta energètic. I treballo l'aromateràpia i el massatge. També la gemoteràpia i flors de Bach. Havent incorporat una teràpia energètica: Sanació reconnectiva
Fa 3 anys he fet la mestria de Reiki, mètode USUI.
M'encanta quasi tota la música , toc la flauta travessera.Admir a Miquel Martí i Pol
M'encanta el seu vers "Tot és possible, tot està per fer"

"És injust que el qui porta l'eterna cançó ho faci en veu baixa" diu un vers meu.

Salvem de l'esfalt l'origen del Vol¡

Si voleu contactar amb mi, el meu e-mail: jkeops@hotmail.com

El meu bloc: Poemes de'n Josep

El meu darrer bloc creat: "Jo et portaré la llum"
Jo et portaré la llum

"Helena em va encadenar i jo he passat la cadena a Camps de tristor i a Itaca"

(descobreix què és "R en Cadena")

AQUEST RELATAIRE
AGRAEIX COMENTARIS SINCERS, CRÍTICS I CONSTRUCTIUS. TOTES LES OBSERVACIONS SERAN BENVINGUDES, SÓC AQUÍ PER APRENDRE I MILLORAR! GRÀCIES!

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >