Laberint

MOlt profund, molt bo!

En la descomposició comença la gran composició... La fulla tenyida serà vida d'altra vida. I el regolf del vent sempre és robador i portador... I quan sabem que la vida té vida...?
Secret pòstum... mmmm, què vols que et digui, després em xiularan les orelles... Ara si un dia ens retrobem per la Galàxia ens reconeixerem pels mots i potser per algun secret que durem escrit a la cara...

M'ha agradat el teu poema.
salut, onatge.

gràcies per llegir-me.

La vida s'escola i reneix en el laberint que tu tan bé ens has sabut fer arribar amb les teves paraules. Les fulles cauen fent espirals laberíntiques fins el terra on es descomponen endinsant-se en un nou i més profund laberint.
No sé pas si la resposta és en alguna gal·làxia propera, en tot cas vull dir-te que és un plaer llegir-te.
Com també ha estat un plaer llegir els poema
La paraula dita i la paraula escrita
.. ja veus, he fet una mica el tafaner arrel de la teva biografia.
Jo no sóc nascuda a l'Hospitalet però hi visc.

Una abraçada i gràcies pels teus poemes!!

Leela

Tenc algunes manies, pel que fa a la poesia, i una d'elles és el ritme. M'agrada sentir el batec de les paraules, el seu pols. Jo també sóc nou en aquesta casai me'n faig un fart de descobrir l'allau de bons poetes d'aquest país, com tu. No ho deixis.

...tenir-te amb nosaltres.

Els que en sabeu, sou contats amb els dits de la ma. I si m'apures, potser hi podriem posar els dels peus. I si m'apures mes, els del peu d'algun pirata(que n'hi ha bastants) amb pota de fusta...

Un poema magnific

pere