La tirania del passat

Un relat de: Anònim

En despertar cada dia pel matí
m'intento convèncer a mi mateix
que aquest dia pot ser diferent,
que a dins del meu cor
també hi ha lloc per la felicitat,
que també pot brillar-hi el sol.
Però és tan difícil partir de zero
i començar un altre cop de nou
quan hi ha un pes descomunal
que t'empeny, t'enfonsa
t'arrossega i se t'emporta
a les obscures profunditats
d'una passat dolorós,
traïdor, persistent,
que insisteix a quedar-se,
a perviure en el present,
que es nega a marxar,
a desaparèixer per sempre,
a deixar pas al futur.

Comentaris

  • El passat...[Ofensiu]
    SweetInnocence | 18-06-2007

    sovint es dificil d´oblidar, sobretot quan està ple de bons records que ja no tornaràn, o de somnis i ilusions que van morir al estavellar-se contra la realitat...

  • El passat[Ofensiu]
    Melcior | 08-01-2007

    s'oblida , la roca més dura s' esmicola amb el temps.
    Endavant.