La teua dolçor

LA TEUA DOLÇOR

Jo vull que tots dos obrim les ales
i fem junts maratons anat pel cel,
somiant plegats
amb la felicitat allorada.

La mel es dissol a la llet calenta
amb la mateixa dolçor
que ho fan els teus llavis
quan es fonen amb els meus.

Deixem-nos guiar per la joia;
on impel·lits per l'abisme
ompli els nostres cors
com el vol de l'ocell
que m'empeny cap a tu.

Acompanyat del nu silenci,
l'esperança lassada,
reprimint la possible novella
amb la constància de la lluna
que sempre gira al voltant de la terra.

Ja puc veure la cendra colant,
i l'olor de l'espigol entre flames
recordant l'embull del migdia,
tarannà de les dones del mercat,
buscant la dolçor esmentada.