El començ

El començ

Com una llum espessa
sobre el teu rostre humit.
Un dolç somriure entabanador
t'aguaita tímidament,
al ritme d'aquella cançó
que mai de la vida ens agradarà.

De sobte, no recorde res.
Res em ve al cap.
Buit, net;
blanc i càlid.
La neu s'allarga suaument.
I entre tanta pal·lidesa,
tu.

Tu i ningú més.
Sols, sols entre tanta boira;
com la confusió del xiquet
sense la mà de sa mare.

Uns ulls terrenals
em despullen amb les mans.
No hi dic res,
també és la meua voluntat.

Comptem les passes de l'inici,
on ens portarà al cel
d'aquest nou ofici.