La Teresa II

Un relat de: Rosa d'Alexandria

Pocs dies després, quan el rastre d'aquell home en la seva ment ja quasi havia estat esborrat, la Teresa s'encaminava al local per un dels carrers més tranquils del poble, de sobte, va notar una presència furtiva i estranya en l'ambient, es va girar diverses vegades per comprovar, que només eren imaginacions seves, que no la seguia ningú, però llavors el va veure, era allà quiet, amb la mirada clavada en ella i un aire d'arrogància que, fins i tot li va fer fàstic. Se li va acostar amb la fúria en la mirada, no podia suportar aquell tipus d'homes, quan va ser a poques passes d'ell, es va aturar en sec, el va observar amb més atenció; els cabells perfectes, la pell daurada, els ulls grans d'un verd intens, els llavis carnosos i lleugerament rosats, un coll fort, les espatlles amples, els pectorals se li marcaven sota la samarreta color crema, les cuixes, sota els pantalons apretats es veien perfectes, ell també la va repassar de dalt a baix, això no la va preocupar, abans de sortir s'havia mirat al mirall i s'hi havia vist esplèndida, el que la preocupava era la perfecció que regnava en ell.
-Com va?- va preguntar ell amb un somriure insultant.
-Bé...- va deixar anar. No volia ser grollera si no li era estrictament necessari.- Què hi fas aquí?
-Passejava...- va dir en un to sorneguer i encisador.- Vols passejar amb mi?
-No.- va dir secament.
-Llàstima, s'ha intentat.- va deixar anar fent-se el simpàtic.
-Me n'he d'anar.- va dir ella girant cua.
-Fins una altra.- va dir picant-li l'ullet.
-Adéu.
Se'n va anar ràpid, sense mirar enrere, una sensació molt estranya que recorria el cos, era com una pressió als pulmons, com si tingués una lleugera dificultat per respirar. Va dirigir-se al local, hi havia d'anar de totes maneres.
Quan la Teresa va arribar a la porta, va comprovar que no hi havia ningú, estava tancada amb clau, va obrir, va entrar, i després de comprovar que havia tancat bé, es va deixar caure al petit sofà de segona mà que hi tenien. S'hi va estar una bona estona, allà asseguda al sofà, respirant a poc a poc per tranquil·litzar-se, llavors van picar a la porta metàl·lica, primer dos cops, normals, segons més tard, un seguit de cops molt forts. La Teresa no poder evitar espantar-se, però volia saber qui era o què volia. Lentament es va acostar a la porta i va obrir. Era ell.
-No he pogut evitar veure que entraves aquí.- va anunciar en to seductor.
-Tinc feina.- va dir secament, se'l volia treure de sobre tan ràpid com fos possible.
-Et puc ajudar.- va deixar anar mirant a un i altre costat, buscant la feina.
-No cal. Gràcies.- intentava fingir amabilitat, però li era impossible davant aquell individuo.- I ara si no et fa res...- va fer gest de tancar.
-Tanca, tanca.- va dir esmunyint-se a dins.- No et caic bé, oi?
-No... No sé.. És que...- l'havia agafat d'imprevist, no sabia que contestar a aquells ulls verds aclaparadors que la interrogaven.
-Et poses a la defensiva quan em veus...- va dir seriós.
-Jo...
-Però això m'agrada.- va deixar escapar un somriure maliciós.- No et caic bé, és veritat, però t'agrado.- les últimes paraules es van clavar just al mig del clatell de la Teresa, que les va notar com si fossin dards.
-Qui et penses que ets? Tan irresistible et creus?!- ell només va somriure, se li va acostar, la va agafar per les espatlles i li va fer un petó. Ella va intentar desfer-se de les seves mans, però en no aconseguir-ho així, el va mossegar amb fúria. Ell se'n va separar a l'instant.
-Però que fas?!- va cridar eixugant-se la sang del llavi.
-Ets fastigós...- va deixar anar entre dents.- No em tornis a tocar.
-No saps com em poses.- va deixar anar amb un somriure psicòtic.
-Calla!-s'anava encongint, s'abraçava a sí mateixa, feia que no amb el cap.
-A tu t'agrada això, oi?!- la va tornar agafar, però dels canells, bruscament, desprotegint-la d'ella mateixa. - Va... Admet-ho.
-Però què dius? Deixa'm!- No només sentia fàtic, començava a tenir por.
La va besar, ella ja no sabia si resistir-s'hi o no, l'acariciava però li feia mal i malgrat tot ella no tenia forces per alliberar-se'n, no podia treure-se'l de sobre. Ell va començar a desfer-se bruscament de la roba d'ella, però la Teresa no podia ni cridar, només volia que s'acabés, que la deixés tranquil·la, de sobte però va haver d'obrir els ulls, el va notar dintre seu, en sentir-ho el va començar a pegar, a bufetejar-lo però ell estava com boig i no se'l podia treure del damunt, va cridar, va plorar, li va esgarrapar la cara i ell no va parar. La Teresa es va vèncer a ella mateixa en el moment en què tenint-lo a dintre, va sentir un orgasme. Va quedar com morta, amb els ulls brillants retenint les llàgrimes quan ell se'n va anar, no podia arribar a saber si l'havia violat, o simplement havien fet l'amor.
Es va quedar allà asseguda sense moure's gents, abraçada a sí mateixa, sense poder plorar, ni dormir.

Comentaris

  • Està molt bé![Ofensiu]
    Mery_Chan | 14-08-2005 | Valoració: 10

    Realment, m'ha agradat molt tota la historia, tens un estil molt teu, pròpi i personal i això es valora, la historia està molt bé, els sentiments de la Teresa molt ben explicats i la successió dels fets també molt bona, molt ben escrit i coherent... Doncs suposo que ja no sé qué més dir sobre la teva historia... està realment molt bé, m'agrada molt, espero que aviat escriguis el pròxim capítol, tens una lectora assegurada.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Rosa d'Alexandria

2 Relats

2 Comentaris

1875 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor