La sospita, el peix que es menja la cua

Por, sospita, traïció.
A més por, més pensament irracional i més paranoïa
A més sospita més realitat forçada.
Més palapable és la traïció.

La mosca pujada sota el nas,
Malatia, alguna cosa s'ha podrit per dins.
La confiança, la base de l'amor.
El futur.
Es pot frenar a temps?

Era la por a la intimitat violada,
algú alié, no convidat per mi.
Era el seu refugi de mi,
la seva cova en una altre muntanya.

Amistat?
Amants?
Pla B?
Tan se val...
S'en diu intímitat.

El pitjor i el millor
si es pensa,
Si s'arriba a pensar...
tard o d'hora... tot s'acaba
esdevenint real.

El que ahir era un malentés silenciat
avui s'ha viscut a crits.

De qui és culpa?
De qui s'ho creu o malpensa,
o de qui m'ho ha fet creure o malpensar?

Es pot ser lliure sota el compromís?
Com es pot viure somiant un futur feliç
i alhora pensar que s'ha perdut tot?

Un cop has somiat en compartir
Si decideixes compartir massa... l'has cagat.
Ets possesiu.
Si decideixes compartir masssa poc... no importes.
Ets un desarrelat.

I qué si ve un somni o si ve un malson?
Tampoc he decidit on he nascut.

I avui...
sol a la meva cova,
sol enfront la vida, compartint-la únicament amb les amistats
no puc viure trànquil sense el meu somni bonic
tampoc podia viure trànquil avanç,
amb por de perdre el meu somni bonic
O si?
No en sabia prou.

Potser és millor viure permanentment en busca del meu somni bonic.
Ser feliç mentre anel·lo ser més feliç.
Quin sentit té? Esperança, fe, il·lusió...
vida millor.
Difícil, emocions que només sé que viuen en mi
I que no he de justificar.
Ja no cal demostrar res a ningú
Fer la meva sense por ni sospita.
Ningú malpensarà, ningú recriminarà res.

Ara ha marxat, ara ja li he fet mal.
De l'amor a l'odi.
Del carinyo al perjuri.
La por a un crim d'amor.
Ha marxat.
De debó.
Irreversible.
Millor.

El perdó? Terra pel mig.
El que hagi de ser, serà.

Ja ha buscat refugi lluny de mi,
Ha buscat protecció contra la por invocada
por a la gelosia,
a la culpa imaginaria,
a la crompensió irracional.

Protecció contra el meu cor ferit en somnis.
Contra un cor supurós de dolor, de traïció imaginaria,
que esquitxa pus enverinat.
Contra la meva sospita.
Contra la seva sospita.
La gelosia mata l'amor, mata la ilusió.
En silenci fins que es trenca tot a crits.
Fins que et trenques a plorar sense saber com fer el dol.
I necessites ajuda,
tocar de peus a terra
un altre cop.