Destrossat

Bona tarda amics, aqui la crònica d'algú que està en plena crisi emocional. I a vegades es deixa portar per l'odi causat pels nervis cohibits.

Estic destrossat, emocionalment m'han fotut tal pallissa que m'he quedat en coma profund. El piti ha matat al meu pare, me mare està fisicament feta un cromo, els estic veient morir de pena davant meu i jo ni m'inmuto. Trauma infantil, emocions retingudes. Bloqueig total. plorar i deixar-se anar és molt sà, llàstima que no ho he fet i per això mateix llegireu el que llegireu a continuació.

Esquizo perdut penso´malament d'allà on hi ha bona fe, exemple:
La meva estimada se n'ha anat amb altres homes, ha buscat amor sense tenir en compte que jo també en necesitaba, m'estima i ha volgut tornar amb mi, però m'ha inundat una sensació de gelosia i de desconfiança total, he arribat a pensar que ho fa per interés. Que sóc una aposta de futur amb present turbolent, no hi ha dos setmanes sense una greu crisi on acaba torturada per la meva crueltat i cada dia més, tenim un pasta cada vegada més per oblidar. Hens hem estimat molt, massa, i ja no ho puc suportar. Tanta felicitat perduda, tanta felicitat a la merda. Hi ha dies que només espero a que s'acosti l'hora en que les obligacions que m'obliguen a viure quedin enrere per tallar-me les venes en canal i poder descansar en pau, per fi i anar a un món de somnis on hem pugui retrovar amb aquells dies de felicitat que s'han podrit amb el calor del meu infern. La por no és en va, neix d'una realitat quan percebeixes que s'acosta, i al final arriba en la seva pitjor forma. Ara quan m'apropo a la meva estimada, l'envoltori dels meus somnis de felicitat, de futur millor, la torturo, la faig patir... i ho faig perqué no hem dona el carinyo que necessito, no hem dona amor, hem truca en busca de dolor i dolor té per anar a dormir. La nostra relació és de yonkis del dolor i del patiment. El que en diem amor en realitat són les espases que ens clavem cada vegada que sentim la seva dolça veu.
Com la puc salvar? Com la puc destruir? És el mateix? Jo hem sento comndemnat. No ploraré en molt de temps i faré plorar durant molt de temps. Atrevéis-te a estimar a una persona com jo i una mort dolorosa acabarà amb el teu esperit de vida, et mataré la felicitat perquè la vida ha acabat amb la meva. No m'ho he buscat, per això no entenc el perquè de tanta injusticia i tan sols hem limito a creure que m'ho mereixo i esdevé el camí a la autodestrucció fins acabar amb mi i els que m'estimen al meu voltant. Tothom té culpa, tothom és víctima i tothom n'és responsable. Però ningú assumeix i qui ho fa és un malalt mental per no saber girar el cap quan tocava.
Si encara m'estimes ets imbècil, tant imbècil com jo, que encara t'estimo tot i haver perdut l'ànima pel camí.

Ho veieu amics? a vegades no n'hi ha prou en passar pàgina i deixar enrere, tallar i començar de nou no ho arregla tot, també t'has enfrontar amb els teus propis dimonis i deixar que els llops de l'amor i l'odi es barallin a dintre el teu estomac. Depen de a quin llop alimentis més per decantar la baralla. I feu yoga pel mati per començar amb les coses més clares i la baralla de llops ja feta per tot el dia.