La responsabilitat del diagnòstic

Són plenament conscients els professionals de la salut de la força que exerceixen en el cos emocional de el "pacient o malalt" en el moment que verbalizan un diagnòstic?. Coneixen la diferéncia que existeix entre la veracitat i les afirmacions d'un ego altament orgullós i alterat que pretén tenir la veritat absoluta? Coneixen la influència i el poder que tenen al comunicar el diagnòstic, i afirmar la curació o no curació de el "malalt o pacient?.

Saben que existeixen les morts per diagnòstics equivocats a causa de la importáncia que el "pacient o malalt" ha donat al diagnòstic erroni, va ser el que va causar el resultat final i no la malaltia, ja que aquesta no existia?. Les paraules tenen el tremend poder d'exercir una notable influéncia en el cos emocional (sentiments) que després són reflectides en el cos físic. La diferència entre ,"no existeix cap possibilitat," o ,"jo a través de la ciència que he estudiat no conec cap possibilitat més," és la d'un veritable abisme; i mentre la primera afirmació tanca, bruscament, les portes de l'esperança; l'altra , a pesar que no les obri, no talla d'arrel altres possibles alternatives. Coneixent el poder de la fé dels "pacients o malalts" que tenen en les seves mans mèdics, sanadores, curadores, naturópatas, etc, tal vegada, des del prisma de la humilitat, deurien analitzar realment com és la seva missió. Preguntar-se si són ells els quals guareixen? o bé, si ells són exclusivament guias que ajuden a aquests "malalts o pacients" a guarir-se a si mateixos.

S'ha comprovat que el poder de la ment i dels sentiments , influeixen de forma notable en una possible curació o no; fins i tot com en casos de "malalts o pacients" terminals, quin ha estat el resultat quan , es "s'ha abandonat" ,s'ha deixat de lluitar per a seguir vivint,en la majoria dels casos no és en si la malaltia pròpia qui els durà a morir, sinó el fet de la renúncia mateixa a la vida física. Tal vegada, els \"pacients o malalts\" durien prendre plena consciéncia que "la seva malaltia" no és més que l'efecte d'una causa o unes causes\" i prendre la pròpia responsabilitat de la mateixa en lloc de transladarla a altres persones. Cada sentiment: Amor, odi, enveja ,zels té una correspondència amb una part de l'organisme físic, i en moltes ocasions s'intenta guarir fisicamente; quan el desequilibri parteix del cos emocional (els sentiments). Si la causa o causes de la malaltia no es busquen o es busquen en el lloc equivocat, si ells conscientment i sense aferrar-se a solucions fàcils, no les busquen, amb l'ajuda o la guia d'un terapeuta qualificat, l'efecte persistirà. Hem anat aprenent, a través dels temps ,a buscar culpabilitats i culpables més que a assumir les responsabilitats dels nostres propis actes. No és gens extern el que ens arriba a fer emmalaltir. Les malalties no són més que avisos per a indicar-nos que no anem per bon camí.Que les causes de les mateixes es troben en el model de vida (incloent sentiments) que hem triat per a viure, i mentre no modifiquem aquest model de vida o aquests sentiments les causes persistiran i els avisos de cada vegada seran més fortes i clars. La curació a la nostra malaltia o desequilibries troba en nosaltres mateixos, la funció real del terapeuta, és a través de l'amor i de la veritat, ajudar-nos a trobar aquesta via, ja que en el fons serem nosaltres mateixos qui ens guarirem. Si en lloc de partir del principi de la por o temor, es partís del principi de la harmonia o de l'amor, el plantejament que desenvoluparien aquests \"malalts o pacients\", així com el qual desenrollarien els professionals de la salut cap als mateixos canviaria radicalment.El primer pas per a sanar-se és aprendre a estimar-se a un mateix, sempre des de la veritat.
L'amor responsabilitza en canvi la por no deixa assumir aquesta responsabilitat. L'amor es converteix en guia, la por rebutja aquesta guia i busca la solució més fàcil, traslladant la responsabilitat de la recerca a un altre. L'amor busca dintre de si mateix el perquè, la por cerca culpables fora d'un mateix. La nostra realitat es troba construïda de pensaments i sentiments propis. Tot el que ens ocorre, són creacions nostres, unicamente podem canviar els efectes buscant la causa, acceptant que hem estat nosaltres que l'hem creada i canviando-la i així canviarem d'una vegada i per a sempre els efectes.El nostre present és el fruit de les accions del nostre passat , i el futur el sera de les accions del nostre present. L'única cosa important de quina manera vivim l'aqui i l'ara. Les paraules que surten del cor sempre arriben a altre cor