Cercador
La ràdio sonava
Un relat de: quesiguilleuLa ràdio sonava de fons com un fil musical d'ascensor que ningú escolta. La Sara mirava cap a enlloc, i l'Oscar mirava la Sara. Feia temps que les coses no anaven com havien previst, que les discussions constants i els crits no eren el que s'imaginaven quan pensaven en rutines plegats. Potser aquell cruixit de fusta vella que va fer ell al caminar i que tan poc agradava a la Sara va ser el detonant, o potser havia sigut l'hamburguesa que havia fet ella per a l'Oscar, sense sal, quan sap que a ell no li agrada res sense sal.
Fos com fos, ara la Sara mirava cap a enlloc, i l'Oscar mirava la Sara.
- Escolta, no creus que hauriem de parlar?
- Em follo al del butano.
- Però si no en tenim, de butano.
- Et dic això i en l'únic que penses és en que no tenim butano? Sempre t'he importat una merda.
Fos com fos, ara la Sara mirava cap a enlloc, i l'Oscar mirava la Sara.
- Escolta, no creus que hauriem de parlar?
- Em follo al del butano.
- Però si no en tenim, de butano.
- Et dic això i en l'únic que penses és en que no tenim butano? Sempre t'he importat una merda.