la porta closa

les meves paraules de l'altre dia...

"...
en tinc la clau
però l'obro

amb una mirada,
amb un somriure,
amb una besada
..."

Un dels teus poemes més aconseguits, més amorosos, més dolços. Magnífic.

i gràcies per tot! Tens raó, de vegades s'hi diuen coses innecessàries, però de vegades, també hi ha força propostes interessants...

Ja tinc ganes de veure la "nova fornada"....!

És molt bonic aquest poema!! totes les persones tenim un munt de portes que calen obrir per tal d'arribar a coneixre'ns com cal... I quan algú t'obre totes les portes, o només cal una mirada, un somriure, una abraçada, per obrir-les... és fantàstic.

aquesta vegada t'has passat! bestial! en la suavitat.
amb els teus versos obres totes les portes!

Un joc subtil i perfecte, que jugues amb paraules, imatges i sentiments. És un poema preciós. Dels millors que t'he llegit. Felicitats!

Acarones aquest espai indefinit que us apropa i alhora us separa. Amb una mirada, un gest, una besada, trobes nous camins per sentir la força dels seus batecs, el frec de les seves pors i la salabror de les llàgrimes no vessades.
Endevinar, sentir les vibracions que van més enllà de les paraules, escoltar les remors dormides dins del seu cor i la cançó del seus il·lusionats somnis, acaronar els seus silencis.
Una complicitat misteriosa que obre la porta closa...

Un poema ple d'amor i d'imatges precioses!

Una forta abraçada!

quina forma més bonica d'estimar…

Molt maco

¶:)