la pluja

Aquell vespre de finals de juliol tenia una olor diferent.
Els nois que jugaven a la plaça amb la pilota de cuiro vell no prenien la suficient atenció al cel.
En canvi les dones grans assegudes als bancs feien les seves prediccions:
-avui no faré bugada, que vol ploure i no podré estendre la roba a la terrassa.
-doncs jo avui no aniré a regar l'hort. Que Sant Pere ho faci per mi!.
Tot transcorria lentament, amb la calitja al cap de taula.
La nit arribava per moments, la llum feia mitja volta.
L'endemà tot va ser diferent. Olor a moll, gespa recentment regada, fems en remull...