Cercador
La nova illa
Un relat de: sants78Fa anys que al Pacífic creix una illa. No és una illa petita, el seu radi ja fa més de 1500 quilòmetres i una fondaria de gairebé 200 metres. No és el fruit de l’acumulació de la lava de l’erupció de cap volcà, ni està formada per corall, no és un atol. No té palmeres, ni sorres blanques, ni s’escolten músiques d’ukuleles, ni es veuen guirnaldes de flors. De fet tampoc té habitants, ni humans ni animals. No hi viuen guacamais ni peixos de colors, res, cap senyal de vida.
No, no és una illa de roca, ni de terra. És una illa de plàstic en descomposició, acumulat per les corrents marines, lluny dels ulls i de les consciencies.
No, no és una illa de roca, ni de terra. És una illa de plàstic en descomposició, acumulat per les corrents marines, lluny dels ulls i de les consciencies.
l´Autor
704 Relats
508 Comentaris
490886 Lectures
Valoració de l'autor: 9.75
Biografia:
Colpejar un cop i un altrefins trencar els vidres de la REALITAT.
agusgiralt@yahoo.es
[http://www.alliberantpoemes.blogspot.com]
[http://www.memoriadesants.blogspot.com]
[http://www.memoriadelpoblenou.blogspot.com]
[http://www.diesderauxa.blogspot.com]
[http://www.fotolog.com/psico2012]
Últims relats de l'autor
- L'Absència
- El dia que les voreres van començar a créixer
- L'home-nas
- Poesia a Flor de Pell
- Gràcies pel menyspreu
- La revolta dels Minairons
- El Camí - I
- El Regne de Pedra
- La poesia s’ha omplert de silenci
- Cels plens de mar i arrels
- Un caos ple d'ordre
- Quan el rostre es difumina
- Arrelats a la Rauxa
- Neteja
- Mal