La Nit

Un relat de: Marcel Vidal

La nit, imparable, comença a fer-se la senyora de la Vida.... Ara no hi ha llum, ara no hi ha sol, ara no hi ha bullici, ara no se senten els nens com juguen.... Potser se sent algun plor, d'algun infant que, sense ser-ne conscient, té por de la Nit.

Ara, quan ja ha passat mitjanit, tota la Vida que ens envolta està coberta amb el vel de la foscor.... Li tenim por a la foscor: a les cases no podriem viure sense llum. Associem nit, amb foscor, amb solitud, amb neguits, amb pors..... Però, ..... Jo prefereixo associar la Nit a una idea diferent: associo la nit a recolliment (tant necessari per sedimentar les experiències de cada dia en la pròpia existència), a companyia, a tendresa, a llargues converses sobre Tot i No-res, associo nit a una nit d'estiu prop del mar.... associo nit al naixement d'una nit de primavera amb el cel de color groc intens, barrejat amb el blau turquesa... associo nit de tardor a una nit contemplativa, mirant estels, reconeixent en cada estel tot un mon d'esperança, tot un mon de somni.... associo nit d'hivern a una llar de foc com a única llum d'una habitació decorada amb la tendresa de les carícies d'una persona estimada...

Ara, quan ja ha passat mitjanit, m'adono que escric sense rumiar, tal com raja, des d'algun lloc secret de l'ànima, que envia els impulsos directament des de la font de la meva pròpia vida fins a la punta dels dits que estan escrivint....


Passen els minuts, les hores, els dies....Passen les idees, les realitats, les sensacions, el patiment... però a cada instant..... ara, hi ha ànimes que estan connectades com si fos per un fil invisible, com , potser , també, la teva, que llegeixes aquest escrit i la meva que ha volgut que aquestes paraules siguin escrites just d'aquesta manera i no d'una altre.... connectades amb altres persones , persones sàbies, que ens han ajudat a caminar pel camí de l'aprenentatge en l'Amor a la Vida....

És així que la Nit també ens porta els somnis, ens porta les abraçades més tendres, els besos més apassionats, els poemes més inspirats.....

Comentaris

  • Precios[Ofensiu]
    Atlàntida | 01-01-2005 | Valoració: 10

    Tanca els ulls i imagina.

  • .... i després de la Nit ve el Dia, inexorablement....[Ofensiu]
    brideshead | 05-10-2004 | Valoració: 9

    M'ha agradat molt, Marcel!
    Com sempre, ple de sentiment...

Valoració mitja: 9.33