La nit em sap a tu

La nit em va recordar,
la nit em fa desitjar,
la nit em sap a tu.


Foscor disfressada de lament
del meu cos demanant el teu cos,
de l'aigua de la meva boca
que vol inundar el teu ésser.


M'enfonso en la fragilitat
al despertar i comprovar la teva absència.
Em menteixo pensant que puc seguir sense tu,
que puc caminar sense tu.


M'aferro a l'última escletxa d'esperança,
a l'última oportunitat de demostrar-te
que ningú és capaç d'estimar-te,
que ningú és capaç d'entregar-se
com jo ho faig en tot moment.


I encara a pesar de tot
sento que et necessito,
que visc enganxada a tu
navegant a la deriva
esperant que vinguis a rescatar-me