La nena

Un relat de: Tous les jours
La nena seu a la taula del menjador, tal i com esperava. He de vigilar que faci els deures. Després, li daré pa amb xocolata i en acabat la vindrà a recollir la mamà per anar a comprar. La nena és obedient, submisa, però té una mirada desvergonyida. Agafo La Vanguardia i m'assec a la butaca. La butaca és just davant la taula i puc ullar-la.
Hi ha alguna cosa que em crispa, de la nena. S'ha ficat el llapis a la boca, boca de noia gran, i el mossega mentre rumia la xifra correcta. Rumia o vés a saber què pensa; es nota que és mandrosa, dropota, però prou espavilada. Sí, alguna cosa d'ella m'irrita, de la nena, sense saber ben bé què. El llapis dins la boca, potser. O que sigui aquí i no al carrer jugant amb les amigues. O el mal costum de seure amb les cames obertes, molt obertes. La faldilla escocesa, plisada, just per sobre del genoll. Entre la faldilla i els mitjons blau marí, un tros de cuixa blanca, nua. Per què ha d'obrir tan les cames si sap que sóc aquí, just al davant?

Té els pits petits i els mugrons, com dos botonets, se li marquen sota la brusa. Sap que n'estic al corrent de tot plegat i em mira als ulls amb indolència.

Què passa? Que no te'n surts tota sola?- Dic, ja sigui per trencar el silenci, que m'incomoda.

La nena fa que no amb el cap, sense deixar de mirar-me, sense deixar de llepar el llapis, sense somriure. Sembla que em vulgui dir alguna cosa, però calla i no té vergonya perquè si en tingués una mica somriuria i no ho fa. Ara fa veure que no hi sóc i belluga les cames fent una V baixa que s'obre i es tanca, s'obre i es tanca mentre rumia... Em treu de polleguera i ara sí que em vénen ganes d'aixecar-me, d'estomacar-la, d'imposar la meva voluntat i doblegar-la.

La nena deixa caure la goma al terra. La trepitja amb la sabata de xarol i em torna a mirar amb descar. Tòtila, penso. El meu cos reacciona tot d'una, empasso saliva. Tòtila. Sense voluntat, em trobo arrossegant-me de quatre grapes com un gos, fins als seus peus. Per tal d'apartar el peu de la goma li he d'obrir més la cama, que cedeix amb la flexibilitat de la joventut. Llavors me n'adono que no porta calces. Li he apujat una mica la faldilla, li he vist el pubis carnós, ple, i sembla que li vulgui créixer un tímid camí de pèls.
En comptes de tapar-se, la nena fa relliscar el cul cap endavant fins que el meu bigoti topa amb el mont de Venus. El suau pubis exhala una olor de regalèssia i l'olor anul·la literalment la meva moral, generalment impecable. Sé que això no està bé, que no s'ha de fer, que és repugnant, però és per això, perquè és repugnant, que m'agrada tant i no me'n sé estar. Llepo el petit pubis, oblidant que li pertany a la nena. És un pubis preciós, amb vida pròpia. Suaument llepo cada racó de l'innocent sexe. La nena deu haver pressentit les delícies que promet la meva boca i ha deixat caure el llapis, el quadern. Frego el càndid sexe de la nena amb el bigoti, després l'ensalivo i l'acaricio amb la llengua. Penso que el contrast la farà tornar boja, a la nena, i, efectivament, s'hi torna. Rodolem tots dos pel terra, sobre l'estora persa. Més còmodes, ella s'esbatana de cames, impúdica, per facilitar-me l'accés, jo faig el gos falder fins que la nena, a mercè de la meva boca, fot un crit com de posseïda, tremola.

Amb els testicles a punt de rebentar, em baixo els pantalons i li exhibeixo el meu sexe. Mai ha vist quelcom de semblant, la nena, i em suplica que sigui breu, perquè la mamà és a punt d'arribar, però que es faci, sisplau, que es consumi..., de pressa, molt de pressa. M'irrita que em doni ordres; sóc jo el senyor de la casa. Abans d'entrar-li, busco la seva boca ampla, les dents, la llengua i ara sí; la penetro. Un món d'humitats em circumda, se m'hi escola l'ànima: Oh, plaer immund...! M'he enlairat fins al cel i davallat fins l'infern, i, enmig d'una dolça agonia em sembla sentir el timbre de la porta.
D'una revolada, la meva dona s'aixeca mentre es va traient la disfressa de col·legiala, ensopegant aquí i allà. Trencant-se de riure, em mana que m'apugi els pantalons i vagi a obrir la porta.

Maleïda puntualitat de la sogra, ni un minut per a fer una cigarreta.

Comentaris

  • M'ha semblat...[Ofensiu]
    Montseblanc | 02-05-2017

    ...excitant i ben escrit. Al principi de tot fa una miqueta d'angúnia, però com que ja es veu a venir en què derivarà, l'he gaudit amb plaer i humor.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Tous les jours

1 Relats

1 Comentaris

1450 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor