La mortalla

No saps com em dol
Veure
Com vas.
Sembles un vaixell
Sense nord i el rumb perdut
Vaig darrera teu
Esperant que
T'enfonsis d'un moment a l'altre.
Ja fa temps
Que l'aigua penetra
Dins el teu cos
Per totes les vies que li has obert.
Em dol no poder ajudar-te
No poder desenganxar-te.
Reina del paradís
Sembles una lluna sense cel
¿I que faràs?
¿Un suïcidi en mig del mar?
Abans però
La darrera punxada
Voldràs sentir-la
Desprès.
Ja no hi seràs.
No hi seràs per sentir
Que plorem la teva absència
Quin mal em fa
Mai no has volgut escoltar
La meva veu.
Corries sempre com un llamp
¿cap a on anaves?
Quan sabré que ja ets ben morta
Algú dirà
Ja es veia venir.
I jo pensaré
En la teva bellesa
I la teva energia
Perdudes per mi
Pel nostre indigent amor.
Mentre et posen el darrer vestit
Color de nit, bufaga,
a la teva figura
Bella, bella, bella.
Mentre et vesteixen de mortalla.