La mort diluïda

Ho necessites,
ho necessites i ho saps…
Tot això que tens a dins,
no és més que verí
que t'està matant.

T'infla cada glòbul vermell i blanc,
cada plaqueta,
cada defensa que tens a la sang
i te la fa mal bé.

Et recorre l'espinada
vertebra per vertebra,
nervi per nervi…

Et fa perdre la força dels músculs,
et cauen els braços, les mans…
Els peus no es volen moure,
les cames no responen...

Sents que el teu cos
no serveix de res,
que caus a terra
i al veure que no et pots aixecar,
t'enfonses, més avall encara.

La terra del pou t'embruta,
l'ànima i els sentiments.
T'embruta tant, que
ja no saps el que sents.

Et veus demacrat,
no saps què fer per netejar-te.

L'aigua d'aquest pou està contaminada,
vomitives sensacions,
estripats somnis,
mortes il·lusions...

No pots seguir vivint d'aquest aire mortal,
purifica't o moriràs. Ho saps!
Surt d'aquí.

Veuràs que et costarà aixecar-te,
et farà mal la columna vertebral,
se t'haurà encarcarat després de tant temps ajupit.

Els ulls et cremaran quan surtis,
et creuràs cec.

Després passarà,
t'acostumaràs a la realitat.
Aquest últim dolor,
haurà valgut la pena,
estaràs,
per fi,
vivint!!