La meva llibertat

Et tenia sempre al meu costat,
no t'havia reconegut mai...
Vaig haver de trepitjar aquella terra,
la bonica terra del davant,
per descobrir-te talment així.
Així com els meus ulls et coneixen ara.

No sé si fores tu
o la màgia d'aquella terra,
però si sé que els meus ulls
es varen obrir a poc a poc.
Tenien ganes de despertar...

Poques vegades havien gaudit tant
amb una figura com aquella...
I feia tant temps que ningú se'ls mirava
d'una manera tant tendre...
I el meus cabells...
feia temps que no lluïen tant amb el sol!

El meu cos es pensava ser
una oreneta amb ales
que podia deixar-se portar
camí amunt amb el vent.
I tot en mi va canviar
i tot feia més goig...

Mm... mm... si tanco els ulls ara
encara puc sentir aquell aire fresc,
aquell aire lliure provinent del mar...
... aquell mar blau...


Ara que els torno a obrir
a poc a poc torna la buidor.


Vull ser una estrella,
vull ser l'aigua
i córrer riu avall...
Vull ser l'au,
vull ser la carretera
i elegir el meu camí.
No vull tanques
que em barrin el pas.

El que vull és... la llibertat!