Dolç amor de somni

Com t'ho podria dir… que ets tu qui em fa somiar cada nit, que despertar-me pensant amb tu és una agonia permanent.

La nostra història no ha acabat mai, i ara ho entenc… vas entrar a la meva vida en un moment en el que tot era fosc, en un moment en el que havia perdut el sentit de viure.
Tu vas retornar la il·lusió a la meva vida, ensenyant-me que hi havia altres persones al món que podien estimar-me i a les que podia estimar. I sentir-me la persona més afortunada...

És cert que ens varem equivocar en alguns aspectes a l'hora de fer les coses, però, qui no ha fet locures per amor? Aquella equivocació ens va costar moltes amistats i moments de tortura contínua, però al final, el que va quedar va ser el que realment valia la pena... les amistats sinceres i els bons moments que ara no s'esborren.

Has tornat a entrar a la meva vida, un altre cop en un moment poc adient. Però has sortit mai? És això el que he volgut creure fins ara? Perdona'm amor, perdona el mal que et vaig fer.

Ara penso que no puc fer res més que esperar... però que he d'esperar? A que els sentiments siguin tan forts que ja no es puguin amagar...?

M'agradaria molt trobar la resposta als somnis que tinc, en els que tu ets a prop meu, en els que m'abraces, em beses i m'enamores. En aquests somnis sempre ho fem tot amagats, amb la por de ser descoberts... al cap i a la fi és el que sempre hem hagut de fer a la vida real.

Voldria cridar ben fort que m'agrades, voldria cridar ben fort que vull sentir-me lliure, voldria cridar ben fort que encara t'estimo. T'estimo i sento que cada segon que passa sense dir-t'ho te'n vas una mica més lluny de mi.

I si al final et perdo i ets l'amor de la meva vida? I si no podré ser mai feliç sense tu?

Ara mateix em sento molt sola, sola dins l'angoixa d'un amor que no es pot tirar endavant. Sola com es devia sentir l'Isolda que no podia estimar el seu Tristan. Perduda fins el punt de no saber qui sóc en realitat ni quina vida m'espera si no ets al meu costat.

Amor platònic, amor idealitzat, què? Podré escoltar algun dia la resposta en el vent com deia la cançó del gran poeta?

Mentrestant et seguiré somiant... és l'únic que puc fer per no despertar la guerra col·lectiva. Millor retenir la guerra dins meu, que ningú més pateixi i surti malparat.

Mentrestant et seguiré pensant... dolç amor de somni.