LA LLUNA RERE LA PERSIANA

Un relat de: Fidel Gangonells i Borràs
LA LLUNA RERE LA PERSIANA

M’agrada molt que m’esperis desperta
al nostre llit, sobretot a l’estiu,
quan nua, ben nua, et tapes sols
amb el llençol.

La claror de la lluna, groga i blanca,
traspassa, nítida, la persiana
per les escletxes subtilment obertes.
Calidoscopi.

A poc a poc, silent, entro a la cambra
on la penombra s’esquerda pels raigs
de llum rectilinis, que deixen veure
les corbes del teu cos sota el llençol
com de setí.

M’ajec al teu costat i em fa estremir
el contacte amb la pell tota nuesa.
Puc veure la luxúria en els teus ulls
i puc escoltar el teu sospir profund
al compàs dels batecs d’un cor encès
amb flama viva.

Iniciem amb delit un viatge
sense rumb pels oceans del plaer.
No hi ha rellotges, dimiteix el temps;
no hi ha tempestes, ni ribes, ni esculls:
només tu i jo...

i la lluna rere la persiana!


Fidel Gangonells i Borràs

Comentaris

  • sensualitat[Ofensiu]
    Atlantis | 29-04-2023

    Un poema ple de sensualitat. M'ha recordat el poema de Gabriel Ferrater " cambra de tardor". No sé si els coneixes.

    Passa per la pàgina del fòrum on hi ha propostes d'escriptura de poesia i prosa i estaria molt bé que hi participessis. M'agradaria.

  • T’entenc[Ofensiu]
    aleshores | 27-04-2023

    Però en cert sentit, mentalment, m’he fet gran, he de dir.
    Darrerament em quedo bocabadat, per exemple, veient la canalla petita començant a interactuar i descobrir. Quina poesia, també!
    Moltes gràcies pel comentari. De tant en tant hem de reivindicar el ritme (la mètrica) en els poemes. I la rima. Encara que sigui in execici un pel forçat.

  • Sensualitat[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 27-04-2023 | Valoració: 10

    Un bell poema fi i delicat, però ple de sensualitat i desig, on la lluna presideix l'espai.

    Preciós Fidel.

    Rosa.