La Gertrudis i l'ou caducat

No m'agrada l'escudella, encara que sigui un plat ben català. Des que un dia, després de menjar la carn d'olla, em vaig assabentar que la Gertrudis havia anat a parar a dins i li havia donat aquell bon gust, I a més jo l’ havia assaborit sense saber-ho, I fins i tot havia felicitat a la mare per aquell dinar de Nadal tant bo. Aquell dia, després de l'àpet, vaig decidir anar a veure la Gertrudis, però no era a la seva gàbia. Esverada, vaig córrer a demanar explicacions als pares però ningú va contestar. La cara de la meva germana gran m’anunciava un daltabaix. No pateixis, la Gertrudis ha deixat un regalet per tu. I m’ensenyaren un ou. Però tant de temps que vaig passar esperant un pollet, I mai va aparèixer. I es que l’ou venia amb data de caducitat. De sobte vaig entendre que els de casa m’havien enredat. Decidida a venjar-me, vaig anar a comprar ossos i carn i ho vaig donar a la mare per fer escudella. Es van escurar els dits i em van demanar d’on era tota aquella vianda tant gustosa: els ossos del besavi l la carn de la darrera rata morta, però tot era fresc.