LA FUGIDA (VII ETAPA)

Un relat de: MariaM
Ara ja no compta si he dormit o no. Si he tingut malsons aquesta nit, o han estat pensaments reals barrejats amb situacions convencionals, que tothom hagués aplaudit, o amb fantasies eròtiques que tan sols jo he gaudit.
Ben quieta al llit, per tal de no despertar ningú dels que compartim habitació, he estat meditant; si vull la veritat, potser hauria de dir que he estat dormitant. Pensant en aquest Camino que, si més no, per a mi s’acaba. Físicament, haurà estat feixuc, de fet, encara no sé com vaig enrolar-m’hi, possiblement, per ignorància, per inconsciència i per la necessitat de fugir; una mica de cada.
Sigui el que sigui, aquí estic, buscant sense saber-ho, la veritat del que sento, i l’he trobada.
No vull ser una dona amargada, aquesta és la veritat i, per tant, no puc penedir-me del que vaig fer. I, si la veritat ens fa lliures, aquesta és la meva veritat.

Comentaris

  • Veritat absoluta.[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 20-04-2019 | Valoració: 10

    Vaja! amb aquest relat note que tens una eixida de veritat absoluta i que t'has proposat fixament en el teu ésser. La veritat és sempre el que sents sense embuts.
    Moltes gràcies per les teues vivències en aquesta fugida.
    Una abraçada.
    Perla de vellut

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: