La felicitat estava al seu costat

S'estava morint. Li ho havia dit el metge. Solament li quedava mig any de vida, però no es rendiria; si més no, no volia fer-ho. És molt trist adonar-se que has estat viu durant tota la teva vida, però que no has viscut. Que has deixat passar el temps sense fer el què t'agrada. Vivint pels altres i no per tu mateix.
El dia que va saber que li quedava poc temps de vida va decidir començar a viure plenament i veure el què sempre havia volgut veure, viatjar, conèixer gent nova, estimar i sobretot ser feliç.
Va fer les maletes i va anar a veure món. Va buscar la felicitat a l'Amazones, al pic més alt dels Andes, vora les piràmides d'Egipte... però què buscava? Viatjava per buscar un tresor que no aconseguia trobar, la felicitat. Intentava ser feliç mirant aquells paisatges, coneixent gent nova i diferent, però el pes de la mort que tenia dins el seu cor i que li oprimia tota l'ànima li impedia viure com sempre havia desitjat.
Cansat de recórrer món essent un infeliç, va retornar a casa seva. S'havia rendit. I, aleshores va ocórrer un fer que molt el va sorprendre. La seva millor amiga va anar a veure'l i van sortir a passejar. Era fosc, hi havia el cel més estrellat que mai havien vist. Van estar parlant i parlant i aleshores ell va adonar-se que l'estimava, que l'havia estimat sempre. Que quan estava al seu costat res li feia por, ni tan sols la mort. Va veure clar que havia tingui sempre la felicitat al seu costat i que mai se n'havia adonat. Quan havia buscat per tot el món un tresor que ja era seu.