LA DONA MORTA AL RIU

Un relat de: MariaM
La noia de cal Balet s’ha trencat la cama. Des del que havia estat l’era, es passa hores, observant qui passa i què passa. Està situada en un petit turó al llindar del bosc, als afores del poble; poble que un dia fou petit, també, però, com la majoria, s’ha anat escampant. Tot el que l’envolta traspua pau i el paisatge, a vol d’ocell, sembla un pessebre en miniatura on no hi falta de res. Vinyes verdes ben arrenglerades i lluminosos camps de gira-sols groguencs; remenant entre la canyissada el fil d’un riu que a vegades, com ara, porta força aigua i dona algun ensurt. Els vailets solen jugar-hi i inclús, socorristes de la Creu Roja hi planten el seu campament de pràctiques. Fa un parell de dies hi eren. És quan més distreta està la jove Baleta que, binocles en mà, no se’n perd cap del seus moviments.
Avui a primera hora ja guaitava però no els ha vistos pas. En canvi hi ha passat el pagès de can Vilà en el seu tractor camí de la vinya; s’ha aturat un moment, s’ha ajupit, ha semblat que apartava un roc i ha marxat. Més tard, ha estat el noi de can Pelat; anava amb bici i de sobte ha frenat, anant a raure a un bassal d’aigua. Certament, ahir al vespre va caure un bon xàfec, potser per això els voluntaris es van retirar a corre-cuita i avui no han vingut. El que ja sembla sospitós és que els nens que sempre juguen pels voltants, ara fa una estona, tot just arribar, s’han apropat al riu i han fugit. En Pep de can Vilà se les ha tingut amb la Marga, la seva dona, després de dir-li que havia vist una dona morta a vora del riu enmig d’un bassal de sang. El noi de cal Pelat ha arribat al Casal quequejant i amb calfreds; no reaccionava i quan ho ha fet els ha explicat que s’havia trobat una dona al riu, mig coberta de sang i amb una sola mà...Quan als vailets, en fer cap a casa, excitats i escagarrinats, parlaven d’una dona esquarterada a fregar del riu.
Sense dir-s’ho, tothom ha coincidit en l’essencial: la dona morta i tanmateix baixar cap el riu. Els primers en arribar, i sense estar-ne assabentats, foren alguns dels voluntaris de la Creu Roja que anit amb la pluja i les presses es deixaren part del material sense recollir. Una unitat dels Mossos, alertats, s’ hi personà seguits d’una corrua de gent encuriosida, dita “tumulto, masa y muralla humana”. No hi hagué detencions i tot acabà amb gresca. La morta, coneguda tan sols pels voluntaris, resultà ser la dona de goma que inflaven per a les pràctiques habituals de socorrisme. L’esquarterament? El porc- espí de torn, sens dubte, havia anat per feina.

Comentaris

  • La dona de goma.[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 15-07-2019 | Valoració: 10

    Molt bon relat on descrius la dona morta, que realment al final era simplement una dona de goma."M'ha fet somriure un tant" com està l'assumpte al final...,doncs m'agradat tota la situació i com ho planteges.
    Ho descrius molt bé i tens molt bona mà per a les situacions tan diverses.
    Una abraçada.
    Perla de vellut.

    Com es diu això: Sabater a les teues sabates. Tu, relataire i jo poeta.
    Jo t'admire i tu m'admires.
    Saluts...

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: