La darrera carta...

Estimat fil
M'agradaria que llegisis aquesta carta, ja que en el fons, em sabria molt greu que pensesis que t'abandonu, a la teva sort, sense mes...encara...que sigui aixi.
Ho sento, no he pogut aguantar mes, m'intriga el saber que es sent al no sentir res.
No puc seguir escribint molt mes...se'm fa tard...falta poc perque passi el tren...aquest tren em portara a la tranquilitat...
Aiii.....saps que testimu molt...fill....desitjo que creixis feliz i que visquis feliz; ara marxo per que no caiguis en l'error de seguir els meus pasos. Sigues fort, es l'unic..i el darrer que et demano...El teu pare segur que no estara orgullos de mi, pero jo se...estic completament segura de que ho estare de tu, perque seras fort. Miquel...nomes vull que sapiques que ets el que m'ha donat força en aquests 7 anys. Ara et miro per darrera vegada..estirat al teu llit...
Nomes desitjo que m'entenguis...no puc seguir endavant..no vull condemnarte a seguir la vida que jo vaig escollir...no...tens dret a viure la teva propia vida...començant de zero...i aixo es l'unic que et vull tornar...
si mai em perdonas...no oblides que t' estimo....i t'estimare eternament.....quan alguna vegada et sentis sol....Miquel...recorda que estare pensant en tu.....hi ha una cosa que sempre ens mantindra units...per sempre.
Mempenedeixo de tantes coses......
Ara arriba el moment de que facis la teva....siusplau.....prometem que mai..mai....deixaras de ser tu mateix...se que creixeras....et crearas...
nomes em queda recordarte....que amb 7 anys has estat la persona mes important de la meva vida... graceis