La consciència del Caminant

Un relat de: Barbagelata
" 'He fet això', em diu la consciència. 'No he pogut fer-ho, això' -em diu l'orgull, inflexible. Finalment -la consciència es rendeix" (Nietzsche)

“Descompassats com sempre, anaven el Caminant i la seva ombra pels camins aquest cop flonjos i humits de la Planiola. Amoïnat el Caminant perquè no podia haver-la altre cop, s’assegué, panteixant, a la roca on vivia una cabrafiguera, aquella varietat silvestre i monoica de les figueres que necessita un himenòpter específic dins la inflorescència per a la seva pol•linització.

Esguardant una d’aquests figues mascles que deuen la seva fructificació a l’acollida i hostalatge permanent d’aquesta vespa tan única i singular per a aquesta raça de figueres, al Caminant, li vingué al cap el sentit del Nadal, i com molts altruismes, nadalencs o anuals, es digué, no són res més que màscares per dissimular o amagar prejudicis i interessos merament personals.

La seva ombra, que havia reculat a la roca que estintolava figuera borda i Caminant, li endevinà la pensa, i li féu: I és clar, Caminant, encara que no sigui fàcil ni recomanable, hom pot provar de caminar fins i tot amb la consciència plenament rendida i venuda a l'orgull, però, això sí, evitant sempre de fer el ridícul!”

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer