Cercador
La consciència del Caminant
Un relat de: Barbagelata" 'He fet això', em diu la consciència. 'No he pogut fer-ho, això' -em diu l'orgull, inflexible. Finalment -la consciència es rendeix" (Nietzsche)
“Descompassats com sempre, anaven el Caminant i la seva ombra pels camins aquest cop flonjos i humits de la Planiola. Amoïnat el Caminant perquè no podia haver-la altre cop, s’assegué, panteixant, a la roca on vivia una cabrafiguera, aquella varietat silvestre i monoica de les figueres que necessita un himenòpter específic dins la inflorescència per a la seva pol•linització.
Esguardant una d’aquests figues mascles que deuen la seva fructificació a l’acollida i hostalatge permanent d’aquesta vespa tan única i singular per a aquesta raça de figueres, al Caminant, li vingué al cap el sentit del Nadal, i com molts altruismes, nadalencs o anuals, es digué, no són res més que màscares per dissimular o amagar prejudicis i interessos merament personals.
La seva ombra, que havia reculat a la roca que estintolava figuera borda i Caminant, li endevinà la pensa, i li féu: I és clar, Caminant, encara que no sigui fàcil ni recomanable, hom pot provar de caminar fins i tot amb la consciència plenament rendida i venuda a l'orgull, però, això sí, evitant sempre de fer el ridícul!”
“Descompassats com sempre, anaven el Caminant i la seva ombra pels camins aquest cop flonjos i humits de la Planiola. Amoïnat el Caminant perquè no podia haver-la altre cop, s’assegué, panteixant, a la roca on vivia una cabrafiguera, aquella varietat silvestre i monoica de les figueres que necessita un himenòpter específic dins la inflorescència per a la seva pol•linització.
Esguardant una d’aquests figues mascles que deuen la seva fructificació a l’acollida i hostalatge permanent d’aquesta vespa tan única i singular per a aquesta raça de figueres, al Caminant, li vingué al cap el sentit del Nadal, i com molts altruismes, nadalencs o anuals, es digué, no són res més que màscares per dissimular o amagar prejudicis i interessos merament personals.
La seva ombra, que havia reculat a la roca que estintolava figuera borda i Caminant, li endevinà la pensa, i li féu: I és clar, Caminant, encara que no sigui fàcil ni recomanable, hom pot provar de caminar fins i tot amb la consciència plenament rendida i venuda a l'orgull, però, això sí, evitant sempre de fer el ridícul!”
l´Autor
Últims relats de l'autor
- EN DILLUNS, UN ZOÒNIM
- EN MANEL ÉS MORT!, o a la recerca del concepte d'"amistat"
- Andarec per les Roques del Tit (12/10/2020)
- Andarec fins a la cala Donzell de Montgó (05/10/2020)
- Andarec per la gola del Fluvià (28/09/2020)
- Moment d'ira, entre Caminant i Ombra
- El destí de l'ombra
- El Caminant i les deixes
- Apologia, assagística, de l’assaig, 3
- Apologia, assagística, de l’assaig, 2
- Apologia, assagística, de l’assaig, 1
- Els gestos de l'Ombra
- FER COM A GRÈCIA?
- De les cendres, si cal, recuperem el dinar
- Idealisme i realisme, i procés sobiranista