La ciutat

Un relat de: cescarnau

A tot arreu és igual
Edificis de vidre
I de ciment.

Si plou
Tothom cerca el recer
Jo tinc el teu
I m'és indiferent
Que les gotes em mullin
Que els cabells es mullin.

Penso que ja no ets lluny
Baixo unes escales i agafo el metro
Sé que m'esperes
I per això vindré.

Com tremolaves. Els teus braços
Quins petons amb els ulls
Quins amb les mans.
Trobo el teu llit
Més calent.
Les pells parlen d'amor
Cossos lligats per la passió
D'una tarda que s'en va en un moment.

I ara marxaré
Amb l' ànima buida

Quina buidor
Sento al carrer
I em punxa
A bategades
El cor inquiet
Sempre em queda
Aquesta recança
¿què hauré fet malament?
¿què hauré fet?

I la ciutat és quieta
A tot arreu es igual
Edificis de vidre
I de ciment.










Comentaris

  • tens raó[Ofensiu]
    neret | 18-02-2005

    que n'és de freda la ciutat! i que soles que s'hi senten les persones motls cops. M'ha agradat aquest poema, transmet molt bé aquests sentiments.

l´Autor

Foto de perfil de cescarnau

cescarnau

127 Relats

179 Comentaris

124467 Lectures

Valoració de l'autor: 9.41

Biografia:
Tinc 52 anys. Vaig començar fent poesia i he publicat una novel·la. Ara tinc en fase de publicació un llibre de relats en castellà. Normalment es la llengua que utilitzo, però alguns contes els tradueix al català. Col·laboro amb algunes revistes literàrias en paper i per Internet.

El meu correu és:
glofran1@telefonica.net