LA CATALUNYA DELS PATRICIS

Et felicito pel relat, la definició, la pulcritud i exactitud del què escrius, com ho fas i de la proposta. Jo proposo a Pere Gabarró i Garcia, metge i muntanyenc. Com a metge va ser un dels impulsors de la cirurgia plàstica els anys 30 i 40, tant a la Guerra Civil espanyola com després a l'exili d'Anglaterra, on va ser nomenat cap mèdic de la regió de Manchester, ocupant diversos càrrecs en altres tants hospitals. aiximateix va ser un gran impulsor de la catalanització de la medicina a Catalunya, els anys 20 i 30 i també de la farmàcia.
L'any 2009 el Col.legi de Metges de Barcelona li dedicà l'any a la seva obra. I com a muntanyenc va ser un gran impulsor d'aquesta activitat els anys 20 i 30, amb especial dedicació a la Pica d'Estats, el pic més alt del Pirineu català, on una via d'accés al cim duu el seu nom. També voldria destacar els grans records que tinc com a net seu en les excursions que fèiem per tot Catalunya, quan jo era un marrec. L'avi Pere va néixer a Igualada el 1899 i va morir a Barcelona el 1980. Sempre el recordaré amb el seu somriure franc.

Molt bo, l'article i la iniciativa.
Hi col·laboro doncs, proposant la figura de'n RAFAEL PATXOT I JUBERT.
Patxot va néixer a Sant Feliu de Guixols, l'any 1872 i va morir, exil·liat, a Ginebra, l'any 1964.
De'n Patxot en podriem escriure un llibre. Però aquí, no és el cas. Només apuntar-ne algunes dades:
El 1926 construí i pagà, a Sant Feliu, un observatori astronòmic. Va ser autor de diverses obres divulgadores de la meteorologia catalana.
Col·laborà en la Col·lecció Popular de l'Avenç, amb diverses traduccions.
Fou marmesor de la seva cunyada, Concepció Rabell i, com a tal, va crear la Fundació Concepció Rabell, finançant l'OBRA DEL CANÇONER POPULAR i, per tant, moltes de les missions de recerca fetes per Joan Amades.
Va finançar nombrosos concursos musicals.
L'any 1925 va instituir la Fundació d'Estudi de la Masia Catalana. Aquet mateix any, promocionà les beques d'estudi per a dones, a través de l'Institut de Cultura de la Dona.
Molt vinculat a Francesc Cambó i a la LLiga, l'any 1936, perseguit per les seves ideies, es va haver d'exil·liar de Catalunya, establint la seva residència a Suissa.
Va mantenir, fins la seva mort, una irreductible actitud de rebuig i oposició al règim franquista.
Patxot va marxar de Catalunya forçat i desenganyat per molts dels seus compatriotes, i no hi torna mai més a causa dels franquistes.
No cal dir que avui, els hereus politics d'uns i altres el continuen sotmetent a un oblit vergonyant.