La casa

Un relat de: Mercè Martorell
Tanco els ulls i miro
en el llindar de la distància
les imatges viscudes
d'un passat llunyà
però viu encara.

Veig la casa dalt de la muntanya,
els camins de pols,
l'ocell quiet dins la verdor de l'arbre,
la riera amb la seva aigua clara.

El campanar de l'església,
el cementiri a l'altre banda,
la plaça on i corren les sargantanes
i al fons de tot la nostra casa.

Tanco els ulls i pujo les escales,
em passejo per totes les estances
on encara s'ecolten les veus dels amics
que contents venien amb nosaltres.

A cada pas es fan presents
tots els somnis compartits
les paraules d'amor
els dolços petons plens de passió

Tanco els ulls i somio
primaveres de colors
estius de joia
hiverns nostàlgics
tardors daurades

De tu em queda la teva veu ,
la força de la teva abraçada,
l'escalfor del teu cos, la passió,
i un bonic somriure a la teva cara

I la nostra casa
on l'amor s'hi respira encara.


Mercè Martorell Plensa

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Mercè Martorell

Mercè Martorell

16 Relats

14 Comentaris

11576 Lectures

Valoració de l'autor: 9.88

Biografia:
Amics . Fa molt poc temps jo mateixa hauria dit que era incapaç d'escriure. La meva feina sempre ha estat dedicada al món dels infants treballant en una escola Bressol de Barcelona. Puc dir que sempre m'he sentit una dona privilegiada pel fet de poder fer un treball tan bonic i enriquidor.
Fa dos anys vaig decidir començar a escriure poesia i la meva sorpresa ha estat descobrir la meva passió per aquest art.
.Jo sols sóc, com sempre dic, una humil aprenenta.

El meu lema és: La veritable força es troba en l'acció, en l'assaig i en l'aprenentatge mitjançant l'error. No importa quins siguin els teus talents: només l'acció els dóna vida. Fes i aprendràs. L'acció és el camí que et portarà a realitzar els teus somnis, per impossibles que semblin.
Una abraçada