EM SÉ LLUNY

Un relat de: Mercè Martorell



On els horitzons s'esborren
i s'allargassa el buit,
em sé lluny
de desig i de somnis.

I de nou,
la quietud d'un temps
orfe de colors a les mans,
m'empeny cap a la nostàlgia
d'aquells records guardats
en el camí de la memòria.


Mercè Martorell Plensa

Comentaris

  • Profund[Ofensiu]
    rosers de cafè | 16-10-2013 | Valoració: 10

    i dolorós.
    Però m'hi sento part, i m'ha ajudat.
    Molt bon poema.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Mercè Martorell

Mercè Martorell

16 Relats

14 Comentaris

8743 Lectures

Valoració de l'autor: 9.88

Biografia:
Amics . Fa molt poc temps jo mateixa hauria dit que era incapaç d'escriure. La meva feina sempre ha estat dedicada al món dels infants treballant en una escola Bressol de Barcelona. Puc dir que sempre m'he sentit una dona privilegiada pel fet de poder fer un treball tan bonic i enriquidor.
Fa dos anys vaig decidir començar a escriure poesia i la meva sorpresa ha estat descobrir la meva passió per aquest art.
.Jo sols sóc, com sempre dic, una humil aprenenta.

El meu lema és: La veritable força es troba en l'acció, en l'assaig i en l'aprenentatge mitjançant l'error. No importa quins siguin els teus talents: només l'acció els dóna vida. Fes i aprendràs. L'acció és el camí que et portarà a realitzar els teus somnis, per impossibles que semblin.
Una abraçada