La carta pel meu amor

Desprès de dutxar-me i em fico a la meva habitació em vaig posar a pensar en tu, a passat, molt de temps però jo encara m'he en recordo.
Tantes estones que no ens separàvem, aquells dolços petons que tinc a la memòria.
Però un dia vas tindré que marxar assumptes de família que mai em vas revelar. Et vas anar amb la teva cosina que vivia als Estats Units. I t'hi vas anar em vas dir que dintre d'un temps tornaries, em vas fer prometre que no m'enamoraria de cap noi i jo et vaig fer prometre el mateix.
Els primers tres mesos ens vam trucar i ens vam enviar cartes, però desprès el amor que tu tenies per mi va desaparèixer i ja no ens vam trucar ni enviar cartes. Quan jo et trucava es posava la teva cosina i em deia que tu estaves fora treballant i que fins tard no tornaries cada setmana t'enviava sis o set cartes que no responies.
Fins que un dia em vas contestar la trucada em vas dir que no et molestes mes, que no volia saber res de mi. Et vaig penjar el telèfon em vaig anar a la meva habitació a plorar vaig estar dos o tres dies a la habitació no vaig menjar res no vaig anar a l'institut. Si sortia de casa tot em recordava a tu, l'institut, el parc del front de casa meva... fins i tot el meu refugi, l' habitació, cada tros de la meva habitació em recordava a tu aquells dolços petons, aquelles nits boges que passaven els dos juntets.
I ara que a passat cinc anys encara me en recordo de tu no com abans si no com el meu primer amor, un amor inesperat, que vam guardar tots dos.