" Juguem a fer-nos grans? "

Un relat de: free sound
JUGUEM A FER-NOS GRANS?

Encara que passin els anys,
no perdis mai les il·lusions,
les ganes de jugar com un infant.
Descobrir que mai ho saps tot,
que res es pot controlar.
Oblidar al moment i seguir creant...
Innocència i encant.

Mirades cristal·lines,
jugar sense joguines,
perdre’t en els pensaments,
en històries dolces i tendres.
Castells fets amb cartrons,
papers convertits en avions,
paraules i mots,
avui semblen cançons.

No vull prínceps ni princeses,
no hi ha res més tendre,
que encaixar totes les peces.
Dibuixos que viuen,
colors que conviuen,
mofes i rialles
per aquells que ens enganyen.

Ganes d’aprendre,
com aquell que camina,
que mai s’atura,
que mai para.
Congelem les imatges,
transformem els paisatges,
fem cabanes a les platges.

I segueixo pensant,
que l’adult que s’ha fet gran
perd un xic de tot l’encant,
de viure i somriure,
de perdre’s i tornar.
I ser aquí per imaginar,
i no pensar en el demà.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: