JOVENTUT

Un relat de: El poeta
No, no diguis el teu nom,
no vulguis descobrir
el secret dels teus somnis,
el tresor de les teves il.lusions
que la vida escampa
pel teu si.


Deixa que per tu
l´amor t´anomeni
amb el seu alè
d´inefable llenguatge;
que en la teva presència
els cors bateguin
en el pols de l´esperança;
i que un somrís
dibuixi el teu rostre
de desigs joisos.


Calla, calla el teu nom,
i en mig de la lluita diària
que l´home aprengui
a gaudir-te eternament,
en el sentit
de la seva existència.

Comentaris

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

El poeta

4 Relats

8 Comentaris

673 Lectures

Valoració de l'autor: 8.67