A UN GOS ABANDONAT

Un relat de: El poeta
Tot sol, perdut per la ingratitud
humana, no saps què fer amb tu mateix.
I voltes i voltes
pels carrers abandonats
d´estimació i afecte,
solitari en la teva tristor.
Sense menjar ni beure,
orfe d´una mà compassiva
que et doni una engruna de pa.

En arribar la nit,
amb un esguard poruc,
cansat de la solitud del teu destí,
t´aixoplugues en un racó qualsevol,
sota un cel pintat d´indiferència.
L´endemà, tornaràs a pidolar
un almoina d´humanitat.

Comentaris

  • joandemataro | 18-01-2019 | Valoració: 10

    els éssers vius mereixen respecte. "Diga'm com tractes els animals i sabré quin tipus de persona ets". A vegades, els humans podem ser els més ....
    Molt ben tractat en el teu poema, per remoure consciències
    Una salutació des de Mataró
    Joan

  • Excel.lent: [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 08-12-2018 | Valoració: 10

    Molt sensible i amb una estimació pel gos abandonat.
    M'ha agradat llegir-ho.
    Ben bé relatat...
    Ens veiem...
    Salutacions...
    Perla de Vellut

  • Gràcies per comentar....[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 08-12-2018

    Gràcies per comentar-me el poema de "Escriure't i amar-te".
    Ens veiem... a vore que tal...
    fins a l'altra...
    Saluts
    Perla de Vellut

  • SrGarcia | 07-10-2018

    Sí, molt ben dit.

  • Vida de perro...[Ofensiu]
    Nil de Castell-Ruf | 23-09-2018 | Valoració: 10

    Això dels gossos acabarà malament. Vindrà una epidèmia canina i la gent se'n desfarà d'ells com quan jo era un nen que no sé que passava amb els periquitos, crec que la gent creia que transmetia la miringitis .... i apa tothom els deixava anar. El gos sempre ha estat animal de companyia dels humans. Els pobres els tenien per vigilar la propietat i els rics per a passejar. Però és que ara tothom! té gossos. Jo puc comprendre que un avi tingui un per que li faci companyia. Però la gent jove? Ni "novios", ni fills, reeee! un gos! A vegades els amos els hi foten la bronc que no gosen fotre-li al marit, a la dona o al cap de l'empresa. Altres dormen amb ells... Quin fàstic! perquè de babes per més net que sigui sempre se'n fan. Altres els vesteixen a l'última moda o els porten a la pelu o perru! Som un país de perrus! Fins i tot Don piso, fa propaganda amb un cos humà amb testa de gos, quina ridiculesa. I és clar tants gossos, no m'estranya que hi hagi un tant per cent d'individus que els abandonin o maltractin. I ja per acabar diré: que ho fa que la majoria de gossos adoptat, provenen de gosseres d'Andalusia? Serà que allà son menys conscients de que un gos és també un ser a tractar de forma digna i amorosa?

  • molta humanitat[Ofensiu]
    Marceli | 23-09-2018 | Valoració: 10

    et felicito, perque el teu poema ajudara a que hi hagi mes sensibilitats cap als esser vius. Es un bon poema, te un tema real i esta ben escrit. Felicitats

Valoració mitja: 10